Santaeulàlia narra «traumes» familiars de la Guerra Civil a «Banderes dels altres»

No és la primera vegada que Josep N. Santaeulàlia s'inspira en la Guerra Civil per escriure una novel·la. A 'La sorra vermella' (Proa, 2017) també va centrar-se en plena dictadura franquista i amb el conflicte bèl·lic com a teló de fons. 'Banderes dels altres' té fins i tot algunes connexions amb l'anterior obra. Al primer relat del nou títol apareix un dels personatges que ja sortien en l'altre llibre. "És un moment molt important de la història i molts autors sentim la temptació de dir la nostra", afirma.

Santaeulàlia ha volgut donar una "visió complexa d'aquell moment extraordinari, amb totes les llums i ombres i de tots els bàndols". I ho fa a partir de diferents relats amb personatges que s'entrellacen a "mig camí de la novel·la". Pel que fa als escenaris, bona part de les històries passen a Banyoles si bé el primer relat passa a Barcelona i l'últim, en unes vinyes de l'Empordà.

Durant el procés creatiu, s'ha centrat en construir personatges que emocionin i que tinguin prou capacitat "adhesiva" com per enganxar el lector. "Aquí és on l'autor es juga el valor d'una obra", destaca. Són històries de personatges vençuts, ferits, que han perdut éssers estimats o que tenen familiars exiliats o amagats. Però a banda del dolor i la venjança, la novel·la també inclou l'amor, la reconciliació i sobretot la força dels somnis.

Un dels protagonistes és en Jepi Gual, fill d'una família republicana molt humil. Deixa els estudis per treballar en un taller i després lloga una barraca a prop de l'Estany per bullir pells i fer-ne cola. Gràcies a la perseverança i sacrificis, acabarà tenint una fàbrica pròspera i es podrà casar amb l'amor de la seva vida, la filla d'un propietari que havia estat a l'altra bàndol. Aquesta història, com d'altres que apareixen al llibre, està inspirada en un personatge real de Banyoles si bé Santaeulàlia l'ha omplert de ficció. L'autor explica que també ha aprofitat algunes anècdotes que li havien explicat persones del seu entorn i que ha incorporat a l'obra per la seva "potencialitat narrativa".

Suport als líders presos

En aquesta obra, també hi ha una referència a la situació política actual en suport als líders presos . Al pròleg, hi ha una frase de Josep Carner '1714' que diu 'Poble vençut que sobreviu als reis' i una altra d'Oriol Junqueras extret dels contes que ha escrit als seus fills des de la presó on es pot llegir 'Sense aire no hi ha foc, Lluc i Joana'. L'autor ha volgut reivindicar la resiliència del poble català. "Som un poble que tenim una experiència repetida de la derrota però, al mateix temps, som molt resistents perquè sobrevivim al Rei, als Rajoy i també als Sánchez que es posin al davant", afirma. I afegeix que la cita del dirigent d'ERC és per denunciar que hi ha líders a la presó per "uns càrrecs que s'han inventat els jutges".

I a tall de "vendetta" personal, admet que ha incorporat a la ficció dos personatges amb cognoms 'Pérez de les Cobos' i 'Millo' (aquest últim amb una descripció similar al polític real). L'escriptor explica que "és una petita venjança" per haver fet "tant de mal" i que "haver mostrat una actitud immoral". I posa l'exemple de l'exdelegat del govern espanyol a qui retreu haver "reclamat presó a persones amb qui van ser companys de feina". "Em sembla terrible", conclou.

Josep N. Santaeulàlia (Banyoles, 1955) és filòleg, escriptor i traductor. Ha exercit com a professor de català fins a la jubilació. En els últims anys de docència va treballar en una Aula d'Acollida d'un centre del Raval de Barcelona. El seu primer llibre va ser el recull de poemes 'Memòria de la carn', juntament amb d'altres títols com 'La llum dins l'aigua' i 'Una ombra a l'herba'. Pel que fa a novel·les, ha escrit 'Terra negra', 'L'absent' i 'Bulbs' (Premi de la Crítica Serra d'or, 2000), entre d'altres.