Si la cultura passa hores baixes, amb minsos pressupostos i quasi ignorada, l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, va fer servir, dissabte passat, la inauguració de la museïtzació del castell de la Trinitat per defensar-la aferrissadament: «Si quasi mai invertir diners en patrimoni i en cultura és llançar diners, hi ha tres elements que justifiquen a Roses fer-ho: estem obligats a invertir per conservar allò que ens fa únics i diferents; estem obligats per explicar la nostra història i, finalment, invertir en aquest producte turístic que esperem que esdevingui un referent al segle XXI».
Mindan no va estar sola durant la inauguració. A banda de desenes d'assistents, l'acompanyava el regidor de Cultura, Èric Ibàñez, i la secretària general d'Empresa i Coneixement, Marta Felip, en representació del govern de la Generalitat. Aquesta darrera va lloar l'esforç fet per l'Ajuntament rosinc. «Sabem que les experiències turístiques amb valor afegit porten a l'èxit», reconegué. L'alcaldessa de Roses va destacar, per damunt de tot, «la passió, la il·lusió i tots els esforços bolcats» per part de l'equip del grup de recerca Didpatri de la Universitat de Barcelona, encapçalat per Xavier Hernàndez, que han dut a terme la museïtzació. El resultat va convèncer els assistents, que s'hi van passejar llargament durant tota la tarda, tot aprofitant la jornada de portes obertes.
Personatges històrics donaven la benvinguda
Personatges històrics donaven la benvinguda
A l'entrada del castell, uns actors, abillats d'època, els mateixos que es podien veure a les recreacions que es projectaven a l'interior, els donaven la benvinguda. L'enfocament, eminentment didàctic, ha volgut, com remarcà Hernàndez, «ser respectuós amb les restes autèntiques que queden i amb la volumetria» i donar-li molt èmfasi, a través principalment de material audiovisual, «a com era la vida a la fortalesa», sinó també «al paper dels enginyers militars que van impulsar de forma decidida una sèrie d'importants canvis tecnològics». «Aquesta fortalesa, com la Ciutadella, va ser testimoni de conflictes importants des del segle XVI al XIX; aquí molta gent va patir i hi va deixar la vida i, recuperant-los, els podem tornar a tenir entre nosaltres», conclogué Hernàndez.
La complexa gestió diària
La complexa gestió diària
Quelcom que té molt de pes en la museïtzació és la recreació del dia a dia dins la fortalesa. A través de diferents vídeos projectats en diferents espais del castell, el visitant pot copsar la complexa gestió diària: des de com s'obtenia aigua per beure, com es conservava el menjar i les municions o, fins i tot, com passaven el temps lliure.
Espais exteriors
Espais exteriors
Els espais exteriors del castell són un dels seus punts forts. El visitant hi troba una àmplia sèrie de gravats en quatre llengües que expliquen detalls com ara qui era l'enginyer Pizaño o qui integrava la companyia fixa de Roses.
Les armes de foc
Les armes de foc
Eines diàries dels soldats. El castell era concebut com una màquina de guerra dissenyada per allotjar artilleria. En un dels apartats, es repassen els tipus d'armes que s'utilitzaven que, combinades, possibilitaven les funcions defensives i estratègiques de l'artefacte. Al museu rosinc, doncs, se'n poden veure uns quants exemplars.
Lord Cochrane
Lord Cochrane
Fou comandant de la marina britànica. Va viure entre 1775 i 1860 i des del 1800 va comandar vaixells contra francesos i espanyols a la costa mediterrània. El 1808 va dirigir la defensa del castell de la Trinitat contra les tropes de Napoleó. D'ell es va dir dissabte que fou «un campió de la llibertat».
