Fa gairebé 20 anys que Guillem Fernández va debutar al festival Terra de Trobadors, on va descobrir la seva passió per les armes i el combat. Ara assumeix la direcció artística amb voluntat de renovar-lo. És actor, especialista i mestre d’armes de la companyia Drakonia, expert en escenes de combat per a cinema i televisió. L'activitat del Festival arrenca aquest divendres i omplirà el municipi amb més de 200 activitats fins diumenge.

A pocs mesos de celebrar-se el festival, n’assumeix la direcció escènica.

Sí, ha resultat precipitat per a la preparació del projecte i també perquè entràvem en un festival que era imminent, a quatre mesos vista, però per sort hi havia moltes coses encarrilades i ho hem conduït bé.

Quin projecte té per al festival?

Treballo molt fora d’Espanya en mercats medievals i vinc amb la perspectiva de com es treballa a França i també a Alemanya. S’ha aconseguit que el festival sigui principalment un referent a Catalunya i ara intentem que sigui un referent al sud d’Europa. El Terra de Trobadors s’ha anat modificant com un ésser viu, ha anat canviant de forma. Es va començar a fer un festival únic: hi ha coses d’aquest festival que no s’han vist enlloc més i que malauradament s’han perdut. Intentem recuperar els aspectes emblemàtics del festival i sumar-ho a la trajectòria que ja porta el festival en si mateix, a la grandiositat, el renom. Volem renovar el tipus de companyies que es porten: hi ha moltes companyies interessants que aquí tenim poques oportunitats de veure i el festival és una bona excusa per portar-les. Al mateix temps en volem recuperar algunes d’històriques. Volem potenciar la varietat i també recuperar l’essència culta. Cal recordar que la festa es va crear per fer un intercanvi de trobadors i potenciar la vessant culta com una branca més, ja que són aquestes activitats les que han forjat el caràcter de ­Terra de Trobadors.

Després de 29 anys no és feina fàcil renovar un festival com Terra de Trobadors.

No és senzill però s’ha d’escoltar molt què respira i què vol la gent. No pots entrar i llançar-ho tot per la finestra. Aquest festival no tindria sentit sense compa­nyies com Els Berros de la Cort o Acibreira, que hi són des dels orígens, però a poc a poc has de fer petites variacions i proves, com a la cuina. Aquest any ja hem incrementat un vint per cent el nombre d’espectacles, canviant una mica el format i esponjant els espais. En programem molts al mateix temps amb molta repetició i molta varietat. És molt senzill veure moltes coses en poca estona, organitzar-se per veure els espectacles que hi ha. Hi haurà public per tot arreu, activitats per a mainada, espectacles de combat davant la basílica i un gran concert divendres al migdia i diumenge a la nit. Realment la varietat fa que el públic es pugui fer molt seu el programa, estem optant molt per un públic familiar. Naturalment potenciant els actes propis de Castelló, com són la inauguració, la cloenda, el sopar, per part d’entitats del poble. Aquest any es fa dos cops el torneig, dissabte i diumenge perquè és un espectacle molt potent.

Pel que fa a les novetats, s’obre un espai nou.

En diem l’Hort de Santa Clara. S’hi accedeix des del claustre de Santa Clara i allà hi muntem una escola de combat com a mostra d’espai familiar.

Quin és l’atractiu principal de Castelló com a marc pel festival?

Hi ha molts pobles que tenen un marc brutal per fer un gran festival; Castelló, principalment. A més té una particularitat i és que té multitud de places, unides per carrers amb molt d’encant, té un format idoni per generar activitat.

Les entitats segueixen essent el pal de paller?

Les entitats tenen un pes crucial. Són qui ens ajuden a omplir la història de cada edició, contextualitzen el festival, que s’acaba amb l’espectacle de cloenda amb Corts d’Empúries i els Desperta Ferro, que són els lluitadors, sense oblidar la resta d’entitats que ajuden a fer que aquest aquest eix vertebral camini i que també donen un caràcter increïble al poble: el cau de bruixes, les meuques, les bugaderes, els arquers, l’equip del torneig.

Com es preveu el trentè aniversari?

Aquest any estem agafant arrencada perquè l’any que ve és el trentè aniversari i se’n prepara una de molt grossa. L’objectiu no és créixer en visitants sinó gua­nyar en qualitat i aconseguir convertir-nos en un referent al sud d’Europa.