Dàmaris Gelabert és pedagoga, musicoterapeuta i autora i cantant de cançons infantils. Té la seva pròpia discogràfica «Tot sona records», i té un espai a Cardededeu on fan estimulació musical per famílies. Fa menys d'una setmana va rebre el botó d'or de Youtube.

És la primera artista que canta en català en arribar en superar el milió de subscriptors a Youtube (prop del milió i mig) i rebre el botó d'Or. Què es sent?

La veritat, és que estic molt sorpresa i molt contenta. No m'ho acabo de creure, perquè sembla com impossible que hagi passat això, cantant en català i amb música destinada al públic infantil i familiar.

A més, aquest gairebé milió i mig de subscriptors no són catalans, són de tot el món. I les visualitzacions també. Jo ja tenia molts subscriptors, vam arribar als 100.000 el mes de març. I aquests sí que eren de parla catalana. Però el que sí que ha passat aquest estiu, sobretot el mes de juliol, és que alguns dels meus videoclips com el de «Els Mosquits» i «Els dies de la Setmana» els van posar com a recomanats al costat de vídeos molt vistos per nens de tot el món i això ha aconseguit que les xifres tant de visualitzacions d'aquests videoclips com els subscriptors hagin pujat moltíssim. I veient les estadístiques, veiem que són gent de tot el món que escolten aquestes cançons. El primer de la llista és la India i després està Estats Units, Malaisia, Japó€ moltíssims paisos que veuen els nostres vídeos.

Ha sigut aquest estiu només?

Ha sigut pràcticament amb un mes i mig, tot el juliol ha sigut espectacular. Ens ho miràvem cada matí i no ens ho acabàvem de creure. I de sobte les xifres anaven pujant i pujant. Ens vam quedar parats i molts contents! Hem rebut vídeos de gent cantant les cançons, com una nena de Brasil cantant «Els dies de la setmana». I això t'omple moltíssim, és realment inesperat.

A més sonen a totes les escoles.

De fet jo vaig començar per aquí, la meva idea era fer un repertori de cançons que ajudessin a mestres i educadors en la seva feina diària d'arribar als nens d'una de les millors estratègies de comunicació i aprenentatge. I el meu repertori anava encarat a això, per aprendre hàbits, conceptes bàsics€ i ha anat calant molt bé dins de l'entorn educatiu. A més, a Catalunya no existia un repertori amb objectiu pedagògic. I jo com a educadora i pedagoga sentia aquesta necessitat. I quan va calar en les escoles, vam pensar d'intentar entrar en altres àmbits com el familiar i vam trobar que els videoclips podria ser una bona manera però mai ens haguèssim imaginat traspassar fronteres.

La música no té fronteres, i els nens i nenes escolten qualsevol tipus de música, en qualsevol idioma sense problema. És igual que els adults, que també ho fem. I seguirem fent aquestes cançons en català.

Com va començar en el món de la música? I en la música infantil?

En el món de la música he estat sempre, des de molt petita, perquè vinc d'una familia que li agrada cantar i de petita ja feia música, tocava amb el meu germà i teníem un duet. Sempre hi he estat vinculada. En cançons per infants vaig començar als anys 80, que em van cridar per fer cançons d'una serie que es deia «Poti Poti» i volien que cantés algunes cançons per nens, i els músics amb els que treballava em van dir que tenia una veu molt bonica per fer cançons per nens i vaig pensar,« m'agraden molt els nens i sóc pedagoga, i és el meu món». I després vaig començar a fer coses per mainada, dibuixos animats, cançons per nenes, un musical per nens, i vaig començar a veure que podria ser una de les coses que podria fer dins del món de la música.

seva professió?

Jo tenia claríssim que m'agradaven molt els nens, el món educatiu i que també m'agradava la música. Eren les meves dues passions. El que no m'hagués imaginat és que podria viure d'això i que podria fer la meva pròpia música. A més, sempre he volgut seguir dins del món educatiu, fer coses pels mestres i de fet, dono classes a la universitat. Són coses que no he volgut deixar perquè m'agraden molt. Tot vinculat amb el món educatiu i de la música.

I ara amb més d'una vintena d'anys de carrera, ja té 15 CD's publicats. L'últim és «És l'hora del jazz».

Aquest és un disc molt especial, que vam treure pel cinquanta aniversari del Festival de Jazz de Barcelona. La idea era fer una proposta enfocada cap al Jazz. I una idea que ja teníem d'abans era fer versions dels nostres temes en format de jazz. La veritat és que és un disc que està tenint molt bona rebuda, i que està agradant perquè hi ha moltes de les meves cançons més conegudes. I vaig tenir la sort de poder-ho fer al costat de grans personatges del Jazz a Catalunya.

JOAN CASTRO

Quin és el proper projecte?

El proper projecte, el disc en el que estic treballant, es dirà «L'hora de l'Orquestra». I segueix la mateixa línia, un disc que ens ha proposat la Orquestra Simfònica del Vallés, i que es presentarà el dia 14 de desembre al Palau de la Música i sortirà a la tardor. També hi haurà versions dels nostres temes, però amb una gran orquestra al darrere, cantats per mi i pel Cor de Nens de l'Orfeó.

I hi haurà algun tema nou?

Hi haurà dos temes especials, i un d'inèdit com «L'hora de l'orquestra» que parla de les emocions que ens pot despertar una orquestra simfònica i on ens pot portar escoltar-la. I després hi ha una suite de cançons de populars infantils

Què és la musicoteràpia?

La músicoteràpia, el que fa és que a través de la música, intenta arribar a aconseguir un canal de comunicació diferent que és la música i arribar a persones que ho necessitin a nivell de la salut, física, emocional i mental.

Quina és la clau per fer una bona cançó infantil?

És difícil. Una de les coses que els agrada als nens és la repetició i potser has de repetir bastantes vegades aquella frase o aquelles paraules que vols que quedin i a arrel d'allà construir la cançó. Tampoc hi ha regles fixes, com als adults, els agraden moltes músiques diferents de tipus diferents, i no hi ha una llei escrita per fer-ho, no es pot generalitzar.

La gent que fem aquest tipus de repertori, sempre tenim en compte el que diem i com, i gairebé la majoria venim del món educatiu i això es nota en el contingut. El meu repertori es basa en buscar cançons que es provoqui que els infants es facin preguntes, que els facin reflexionar i aprendre, això vull transmetre.

Ja has actuat al Festival Acústica en altres ocasions. Com es viu?

Vaig actuar per primer cop el 2017, és una experiència genial. M'encanta el Festival Acústica i que els de música infantil siguem en el mateix escenari on estarem grans grups i a més la Rambla fa molt goig amb tots les nens i les famílies cantant. És una experiència molt gratificant i em fa molta il·lusió poder tornar aquest any.