La banda formada a Calafell l'any 2005, Buhos, es troba en el seu final de gira, que acabarà el proper novembre. Actualment és un dels grups de referència de la música festiva del país, popularitzats a través del boca-orella.
Com es van formar com a grup?
Per passar-nos-ho bé una colla d'amics del poble.
Per què es van posar el nom de Buhos?
No teníem nom i havíem de fer un concert solidari per la Marató de TV3, que uns amics ens van demanar, i va venir una noia al local i ens va preguntar el nostre nom per posar-lo al cartell de l'actuació, i nosaltres no en teníem. I un home que estava per allà, que era el camell del poble, va cridar «¡Poneros buhos, que sois unos buhos, que siempre estáis despiertos de noche!» i vam dir, «doncs posa Buhos». I així va anar, de manera improvisada. Com que tampoc ens pensàvem que això anés seriosament, que era per divertir-nos...
Quins són els vostres referents?
La veritat és que en teníem molts. Recordo que de petit sempre anàvem a veure Sopa de Cabra, Els Pets i Lax'n'Busto. I d'altres com Extremoduro o Bob Spring.
El disc «La gran Vida» és molt alegre, festiu i reivindicatiu.
Així mateix. No ho teníem premeditat, va sortir com va sortir, nosaltres fem cançons de les coses que ens preocupen, que ens emocionen i que ens remouen. Vam començar a fer temes, i alguns van quedar més reivindicatius, d'altres més alegres i d'altres potser menys.
Fora d'aquest CD van treure la cançó Connectats
Nosaltres estàvem al local i ens agradava. Gaudíem molt fent-la i vam dir «I per què no la gravem?», així per treure una novetat per l'estiu i tocar-la al tots els concerts que ens venien. Ens vam animar i la vam gravar. I segurament la posarem al proper disc.
Estan en el seu final de gira, que acabarà el 23 de novembre amb el concert Pompeia: La gran festa
És la primera vegada, ja que mai havíem fet tants i tants concerts com aquests últims anys, hem tocat per tot arreu i moltes vegades. Teníem ganes de poder-nos concentrar i poder fer un disc nou, de no haver-ho de fer amb presses i vam pensar que una bona manera seria parar i centrar-nos només en la composició. Tot i això, nosaltres, quan tenim una cançó la gravem sense esperar a tenir tot el CD, de fet, ara n'hem gravat unes quantes i al gener anirem a gravar-ne més. No ens esperem a gravar-les totes de cop, és més agraït, perquè així quan les tens les graves i no has d'esperar a tenir-ne una dotzena, sinó que vas fent i ja està.
La cançó Volcans
No ens ho esperàvem! A la gent li ha agradat, i quan a la gent li agrada una cosa, passa això. Nosaltres estàvem molt feliços per com ens anava la carrera musical, i no ens esperàvem fer una cançó que es trobés al top de les cançons de la història de la música catalana. I tothom diu «Hostia tiu! Aquesta cançó està al top...» Doncs molt contents, tot i que no ens ho imaginàvem.
Com valora el moment pel qual està passant la música catalana?
És el millor moment de la seva història sense cap mena de dubte. Mai fins ara hi havia hagut tants festivals, tanta gent, tantes entrades venudes per concerts, tantes reproduccions? és a dir, mai fins ara s'havien omplert tants escenaris i tant públic per escoltar música en català. Evidentment és un moment molt bo, i el que s'ha de fer és procurar que duri.
Ja han actuat a l'Acústica en altres ocasions. Com es viu un festival com aquest?
Ens fa molta il·lusió, perquè l'havíem viscut moltes vegades i no hi havíem tocat. I ara de cop poder-hi tocar ens fa molta il·lusió. És un lloc molt maco i un esdeveniment molt treballat i molt ben organitzat, un exemple per a altres festivals. A més, són quatre dies, omplint els carrers de festa i amb gent vinguda de tot Catalunya. L'any passat vam actuar-hi en horari d'Acustiqueta, va ser una excepció i una molt bona expèriència.
