20 de agost de 2019
20.08.2019
Figueres

Sara Roy: «Faig una música intimista i sincera, amb cançons fetes des del cor»

«Tocar al Festival Acústica és una oportunitat increïble, em sento molt afortunada i agraïda»

19.08.2019 | 19:07
Sara Roy actuarà a la Balconada de la plaça Josep Pla duant l'Acústica

Amb tan sols 22 anys, compta amb un currículum que a molts els agradaria tenir. Ha format part de la banda Macedònia i després amb el grup NOAH va participar a FactorX. Actuarà el dissabte 31 a l'Acústica.

La Sara Roy té 22 anys i està estudiant periodisme a la UVIC. Intenta dedicar el seu temps a la música i als estudis. Actualment compta amb diversos temes publicats a les xarxes com Día de Invierno, que ja té més de 2.100 visualitzacions.


Quan va començar en el món de la música?

En el món de la música vaig començar quan vaig entrar al grup Macedònia, ja farà set anys. I com qui no vol la cosa vaig entrar en aquest món, i des d'aleshores hi estic enganxada. M'ha atrapat!

Podem dir que gràcies a Macedònia es dedica a la música.

Sí, jo crec que sí. Abans de Macedònia havia fet un any i mig de teatre-musical i jo ja venia del món del ball de saló. I va ser aquell mateix any que vaig entrar al grup Macedònia. Va ser una escola per mi i el que em va impulsar a seguir en el món de la música.

Un cop va acabar Macedònia, les integrants del grup van formar NOAH. Com va ser?

Macedònia és un projecte molt bonic i les cinc noies que estàvem en el grup ens vam fer molt amigues. I quan va acabar vam dir que volíem seguir cantant juntes, i vam crear el grup NOAH. Vam fer una minigira de concerts en acústic, que va ser molt guai. I vam provar sort al càsting de FactorX i vam acabar a les portes de la semifinal. Va ser una experiència molt xula

Aviat farà un any que aquest grup es va dissoldre. Com va ser?

Nosaltres feia molts temps que estàvem juntes, i arriba un punt que entre 18 i 22 anys les vides se centren més en els estudis i en buscar feina. I tot això va fer que ens disperséssim una mica com a grup, perquè cadascú està en llocs diferents de Catalunya, i era difícil trobar-nos totes per assajar, i vam decidir acabar-ho. Les etapes acaben, però en comencen d'altres. Tot i això, seguim veient-nos de tant en tant i estem en contacte.

I ara està iniciant un projecte en solitari.

No és que comenci ara, ja fa anys que componc cançons a la meva llibreta i que faig concerts acústics de petit format. Ara estic buscant nous sons i estic treballant amb música electrònica. He decidit, després de treballar-hi fort, buscar llocs on fer concerts, perquè això m'encanta i així poder treure temes que tenia guardats. A més, he començat a penjar singles a les xarxes i Spotify, perquè un dia em vaig dir: «Sara, de tot el que tens a la llibreta no tens res penjat».

Com definiria la seva música?

Una música intimista i molt sincera. Són cançons tranquil·les, fetes amb el cor i melancòliques. La meva música intenta transmetre el meu optimisme i la meva energia.

Ja ha estat a l'Acústica en altres ocasions amb Macedònia. Com agafa aquesta nova oportunitat?

Amb Macedònia l'Acustiqueta era una bogeria, sempre hi havia moltíssima gent. I sorties a un escenari molt gran, amb tots els nens i amb tota la banda al darrere. Aquest cop serà des del balcó de la plaça Josep Pla. Tocar a l'Acústica és una oportunitat increïble, em sento molt afortunada. A més, a mi m'agrada l'ambient que hi ha a Figueres aquells dies.

Què li diria a algú que no t'ha escoltat mai perquè vingués a veure't a l'Acústica?

Li diria que vingués, que segurament se sorprendria, perquè intento transmetre bon rotllo i podria ser una miqueta més feliç aquella estona que em vingués a escoltar.


Compartir a Twitter
Compartir a Facebook