«És una experiència humana meravellosa», reconeix el musicòleg Antoni Madueño quan se li pregunta sobre la proposta de difusió de la música medieval que està duent a terme aquests dies al monestir de Sant Pere de Rodes. «Molta gent es posa a plorar quan escolten aquestes músiques», comenta Madueño. Part del seu públic és el que visita el monestir, és a dir, profans en la matèria. Altres venen expressament per veure'l i viure l'experiència. Així ho van fer diumenge passat una cinquantena de persones a l'església de Santa Helena de Rodes, un escenari excepcional transformat de la mà de l'intèrpret.
Antoni Madueño reconeixia, uns dies abans del recital a Santa Helena, que mai abans havia trepitjat aquest recinte. «És fascinant», reconeixia. «Santa Helena queda una mica a l'ombra del monestir però té una mida i una acústica molt bona», valorava l'intèrpret, qui disposa d'un repertori molt ampli, peces des del segle X fins al XIII, però que per aquest concert a Santa Helena es va reservar la música trobadoresca. «L'acústica i l'espai són molt importants quan cantes sol, sense instrument, perquè perds molt però alhora tens una riquesa molt subtil que s'aconsegueix justament amb l'acústica, la ressonància, cantant molt lent, buscant els petits detalls que, quan tens instruments, desapareixen», deia.
L'artista comparava cantar en aquesta església a fer-ho a la de Sant Pere de Rodes, quelcom que també fa en aquest projecte. «Sant Pere és, d'entrada, un espai molt feréstec però quan hi portes una estona, veus la llum, és tota una experiència mística que requereix el seu temps i treball. És una sensació molt forta d'un espai que, d'inici, et fa fora i, de mica en mica, hi vas connectant i és meravellós tant en l'àmbit físic com d'esperit», argumenta.
Un moment del concert ofert per Madueño a Santa Helena de Rodes. Foto: Eduard Martí.
L'intèrpret sempre s'adapta, doncs, a l'espai. A l'església del monestir mai s'interpreta música trobadoresca, sempre música sacra, i la més profana la reserva pel claustre o la sala de llevant, on reconstrueix antics instruments. Justament aquest treball, de reconstrucció d'instruments, forma part d'un altre projecte molt més ampli que impulsa ja fa un temps, anomenat Despertant instruments adormits, amb el qual recupera instruments que apareixen a la Bíblia de Rodes i que, anys més tard, foren esculpits en pedra a diferents portalades de monuments gironins. Així, a Sant Pere de Rodes, Madueño ha programat dues sessions, justament aquest divendres i el 29 d'agost. «Són instruments coneguts dins l'àmbit musical», afirma el musicòleg qui, però, ha descobert certes sorpreses arran d'estudiar-los, sobretot, com s'han transformat durant el procés d'esculpir-los a la pedra. «En no estar esculpits amb tot luxe de detalls, t'obliga a fer una part de recreació i d'investigació buscant altres exemples en altres Bíblies o escultures», comenta.
La segona part de la proposta és la interpretació d'aquests instruments. Alguns d'aquests, Madueño desconeix com s'interpreten i, per això, s'acompanya d'altres músics que sí saben fer-ho, enriquint encara més l'experiència. Allò que no fa Madueño és disfressar-se quan interpreta instruments antics perquè, diu, els toca «d'una manera contemporània». «Reivindico que la música medieval, com la resta, és una música viva que m'ha d'emocionar com ho feia a la gent del segle XIII. Si no ho fa és que ho interpreto malament», assegura, tot afegint que és «un viatge real, al sentiment».
D'altra banda, músics com Lucia Samitier i Arturo Palomares acompanyaran Madueño el 7 de setembre quan aquest imparteixi un taller de polifonia medieval, una aproximació divulgativa als cants medievals. Cal dir que el taller ha interessat vivament cantaires de diferents corals properes.
