El Festival Castell de Peralada ha tancat la 33a edició unint l'esperit de la lírica que el va veure néixer amb una aposta cap a nous públics. Òpera, orquestra i música electrònica s'han donat la mà en una nit en què el festival ha homenatjat Montserrat Caballé amb un recital a l'església del Carme -que tant la fascinava- i amb un concert que ha fusionat la simfònica amb els èxits dance a l'Auditori del Parc del Castell. Sota les voltes de l'església, la soprano americana Sondra Radvanovsky ha evocat la diva catalana amb àries i composicions que van marcar la seva trajectòria, i on no hi podien faltar les dels belcantistes Bellini, Rossini i Donizetti. I l'espectacle 'Maestro. Where dance music becomes classica' ha fet que el festival, per primer cop, hagi estat electrònic i simfònic al mateix tempo i ha convertit la platea en una autèntica pista de ball al més pur estil disco.

Parlar de Peralada és parlar de Montserrat Caballé. L'amistat entre ella i la fundadora del festival, Carmen Mateu, les va dur a somiar allò que és el certamen avui dia: un referent en lírica i òpera de les nits d'estiu. Les dinou 'soirées' que va oferir la soprano a Peralada -entre les quals, 'Dido i Eneas', 'Le Villi' o 'Medea'- demostren l'afecte i l'estima que Caballé tenia al festival, i la seva contribució a l'hora de projectar-lo internacionalment.

Amb 'Caballé per sempre', l'exposició que s'ha pogut veure als jardins del Castell, el Festival de Peralada ha tingut un record especial per a la diva en aquesta 33a edició. Però el certamen no ha volgut acomiadar aquest 2019 sense evocar-la amb un recital íntim a l'església del Carme, l'escenari que tant la fascinava. La darrera vegada que hi va actuar va ser ara fa vuit anys, al 2011, quan Peralada va celebrar la 25a edició i va lliurar-li la primera Medalla d'Honor del festival.

La soprano americana Sondra Radvanovksy ha fet reviure l'esperit de la diva catalana interpretant composicions i fragments d'aquelles òperes que van ser essència de la seva trajectòria. Per a l'homenatge, el Festival de Peralada no l'ha escollida de manera casual: Radvanovsky s'ha manifestat sempre admiradora de la diva catalana i les seves trajectòries comparteixen repertoris i paral·lelismes (com les interpretacions belcantistes, amb les reines de la Trilogia Tudor i 'Norma').

Sota les voltes de l'església, i acompanyada al piano per Anthony Manoli, Radvanovsky ha ofert un recital variat. Les àries de Caccini, Scarlatti o Gluck han donat pas a cançons de saló de Bellini i les àries de Verdi 'Non so le tetre immagini' (d'Il Corsaro) i 'Una macchia, è qui tutora!' (de Macbeth).

El recital no ha oblidat, com no podia ser d'altra manera, els compositors belcantistes Rossini, Bellini i Donizetti. La interpretació de les seves peces van marcar la trajectòria de Cavallé. En especial, la revalorització que la diva catalana va fer de Donizetti i les reines Tudor, de les quals Radvanovsky n'ha recuperat una per a l'homenatge de Peralada: Elisabetta I, amb l'ària 'L'amor suo mi fe' beata'.

Simfònica i electrònica

Amb l'homenatge a Caballé, Peralada ha retornat a les seves arrels, reivindicant-se com a festival degà de la lírica i l'òpera. Però l'edició d'aquest 2019 també s'ha tancat amb un salt cap endavant -sense abandonar l'essència del certamen, això sí- i una proposta que s'obre a nous públics.

A l'auditori del Parc del Castell, l'espectacle 'Maestro. Where dance music becomes classica' ha fet que Peralada sigui electrònic i simfònic al mateix tempo. Del so universal al sintetitzador. D'Strauss a la música de Club. Del violí a la caixa de ritmes.

L'espectacle, sota la producció de FLAIX, ha fusionat dalt l'escenari la música clàssica amb l'electrònica, amb un directe on una orquestra simfònica s'ha donat la mà amb el dance i projeccions d'imatges. Més de vuitanta músics i artistes han orquestrat èxits de la música electrònica de les tres darreres dècades, en una proposta sense precedents a Peralada que ha unit la clàssica amb temes de bandes i DJ com Laurent Garnier, Daft Punk, Avicii, Tiësto, Derrick May, David Guetta, Bob Sinclar, Moby o Robert Miles. Peralada s'ha convertit en una autèntica pista de ball, amb el públic entregat xiulant, aplaudint i aixecant-se en aquesta conjunció entre orquestra i disco.

La GIOrquestra ha posat la música a aquesta particular fusió, amb un 'Maestro' que ha comptat amb la direcció artística de Xavi Escolano i on la musica i els arranjaments han anat a càrrec de l'empordanès Marc Timón.