Gente bien és un sainet de Santiago Rusiñol estrenat el 1917. Quasi un segle més tard, la companyia La Cubana el va convertir en un musical que descobria com la necessitat d'aparentar no té mesura, ni època ni data de caducitat. El desembre passat, Jubiteatre de Roses, un grup integrat per més d'una vintena de veïns del poble d'entre 66 i 83 anys, la van tornar a dur a l'escenari. Aquest dimarts, a dos quarts de nou del vespre al Teatre Municipal, la recuperen amb motiu de la festa major.

«Aquesta és una obra complicada perquè hi ha molts personatges, però ens n'hem sortit molt bé», reconeix Fina Puigdomènech, directora de l'obra i, al mateix temps, impulsora del projecte de Jubiteatre. Ella té molt clar que aquesta iniciativa, feta totalment des del voluntariat, va molt més enllà dels escenaris, té un abast social. Ho va veure clar des dels inicis, el 2014, tot i que va costar arrancar. Aleshores, Puigdomènech no trobava «actors» que s'atrevissin a pujar a l'escenari. Així, després d'un any llarg cercant-los, va trobar set valents que es van decidir a iniciar-se en el món del teatre. Els resultats van ser sorprenents i van servir com a reclam. Ara són unes vint-i-cinc les persones, a Jubiteatre.

El Gente bien de Jubiteatre no és la versió musical. «Em feia gràcia que cantessin, però potser encara ens cal una mica més de temps», reconeix la directora. El cert és que va escollir aquesta obra principalment perquè posa a escena una gran quantitat de personatges, quelcom que, a la vegada, també suposa un hàndicap. El més positiu és tot el que ha anat generant l'obra -i les anteriors que la precedeixen- ja sigui amb les trobades per assajar i per preparar l'escenografia i el vestuari totalment elaborat pels artistes.

L'entrada a Gente bien és lliure, tot i que es fa taquilla inversa, és a dir, que el públic paga a la sortida allò que creu. Els diners revertiran en la pròxima producció.