Els Catarres van néixer l'any 2010. L'Èric tenia cançons en català i ja venien d'altres projectes amb en Jan. Van voler crear un projecte acústic per fer concerts de petit format a bars i buscaven un contrabaix, i com que coneixien la Roser, que era del poble del costat, l'hi van proposar. Així va ser com el 22 de novembre d'aquell any van fer el primer concert i l'estiu del 2011 es van donar a conèixer arreu del país amb la cançó Jennifer. Així fins avui que ja tenen 4 CDs: Cançons 2011 (2011), Postals (2013), Big Bang (2015) i Tots els meus principis (2018).
Aquest cap de setmana fan doble parada a l'Alt Empordà: el dia 10 a Empúries, al Fòrum Romà, i l'endemà a Cadaqués on faran l'última actuació especial de teatres.
Què és ser catarra?
Èric Vergés (E.V.): És allò que ens inventem nosaltres, el que podem ser en cada moment de la nostra vida. Sí que es reuneix una sèrie de condicions que sempre anem repetint de disc en disc i des dels inicis: la idea de fer cançons positives, que despertin la felicitat i el bon rotllo, crèiem que cantar a l'alegria era un camí. Però sobretot tenir un projecte d'amics per transmetre energia i vitalitat. Aconseguir un somriure a la gent i fer pensar des d'un altre punt de vista, això és ser catarra.
Què queda d'aquells Catarres de Jennifer de l'estiu del 2011?
Roser Cruells (R.C.): Jo crec que queda l'essència que deia l'Èric, de parlar del positivisme, de parlar de la vida... que en els moments difícils mirar-ho des d'un punt de vista positiu, és l'essència d'Els Catarres. També hi queden coses més tangibles, que som nosaltres tres, les nostres veus, la nostra música i la nostra instrumentació, encara que l'hàgim variat una miqueta, l'essència és la mateixa.
Com es porta aquest ritme de concerts constants tan seguits?
R.C: Bé, bé. Ens comportem bé, després de tants anys ( ja en fa gairebé 10 que toquem junts) amb aquest ritme, crec que ja estem adaptats a canviar els horaris particulars i personals.
L'11 d'agost vinent serà l'última oportunitat per veure l'espectacle especial de teatres, Totes les cançons parlen de tu. Com serà aquest concert a Cadaqués?
E.V: Ja n'hem fet tres, i són concerts molt especials perquè és un format diferent i que costa portar a terme, ja que tenim un quartet de corda, amb una escenografia molt diferent, que ja implica una mobilització de més gent. Ens podem permetre el luxe de tocar cançons que no toquem mai, molt més tranquil·les o refer-ne d'altres que són normalment més ràpides i canyeres, els donem la volta i els convertim en balades i versions més íntimes. Ens està agradant i potser més endavant en fem més.
I el d'Empúries del dia abans?
Jan Riera (J.R): És l'antítesi del concert de Cadaqués. Un concert festiu, i com que no tindrem una acotació com en altres festivals, ens podrem allargar més, un concert a peu dret al fòrum romà. I hi haurà sorpreses pel mig, amb cançons que normalment no sonen als concerts, a més que vindrà a cantar la guanyadora del concurs de covers d'Instagram.
El 29 de novembre, al Sant Jordi Club, tancareu la gira amb l'espectacle Fins que arribi l'alba, com serà?
E.V: Èpic! Serà super-canyeru, amb totes les cançons i vestides amb una orquestra simfònica. Encara estem desenvolupant tota la part musical i d'escenografia. Serà un gran desplegament que no hem fet mai, que ens ha portat un any de feina per preparar aquest espectacle i que no es repetirà. I ja hi ha el 70% de les entrades venudes i és al novembre.
I després?
J.R: La idea és parar un temps, per descansar un moment i després començar a fer cançons. Això sí, sense la pressió de tenir ja una data per tenir un disc, sinó fer cançons, donar-li voltes, assajar i quan tinguem suficients temes que ens agradin, per fer un disc, el treurem amb calma i sense presses.
