Nascuda a Mallorca però arrelada a l'Empordà, la companyia La Llarga ha estrenat al Festival Grec el muntatge amb què va guanyar el premi Adrià Gual de l'Institut del Teatre, Bruels. L'equip compta amb els figuerencs Oriol Morales (autor i director), Rebecca Alabert i Joan Marmaneu (intèrprets) i Marià Llop Brugada (ajudant de direcció) i l'obra parteix d'una llegenda popular per parlar-nos sobre els silencis i les paraules que oblidem. La llegenda explica què li va passar a un home que, per no haver de repartir la collita amb els seus veïns en un any de fam, va carregar el carro amb el seu gra per anar-se'n a un altre poble. Però en passar pels aiguamolls de la zona, carro, bous i càrrega van quedar atrapats en el fang fins a enfonsar-se i desaparèixer entre els brams esgarrifosos de les bèsties.

El bruel és el cant del bitó, un ocell que canta de nit als Aiguamolls. Un bram desesperat, greu, indesxifrable, impossible de descriure. I és el bram dels dos bous ofegats: «Es diu que, si vas als Aiguamolls de nit, encara pots sentir els brams dels bous» explica el dramaturg i director de l'obra Oriol Morales. Són els crits de la terra, una idea que la companyia La Llarga ha treballat i ha posat en escena amb Bruels al Festival Grec: «Una amalgama de veus que parlen sobre la memòria, hem relacionat aquestes veus amb els brams que sorgeixen de la terra, com els brams dels bous de la llegenda».

Però del que parla l'obra és «dels bruels, però dels que cadascun de nosaltres sentim a les nits i ens fan regirar al llit, dels brams que no ens deixen dormir, de les paraules que callem, de les històries a mitges». Explica la història d'una casa que es va cremar fa molt de temps. La història és el nexe d'on surten altres històries narrades pels quatre actors de la companyia.

El muntatge parla també de les paraules que no hem dit i de les que oblidem: «Entre tots hem explorat el tema de la memòria fins que va sortir el text que es va portar a escena, la memòria i com ens podem reconstruir a nosaltres si el que ens expliquen les nostres àvies no és ben bé el que va passar, sinó el que elles recorden, és impossible saber què va passar sense que els fets passis pel filtre de qui t'ho explica» reflexiona Morales. Per a la posada en escena, la companyia ha utilitzat recursos tecnològics que esdevenen la base d'un nou llenguatge escènic, en aquest cas audiovisual. Amb aquest projecte, el 2018 La Llarga va obtenir el premi Adrià Gual, amb el qual l'Institut del Teatre impulsa projectes d'escenificació que combinin qualitat, professionalitat i creativitat.