El Festival de Peralada ha generat un impacte econòmic de 14,1 milions d'euros en tot l'estat espanyol, dels quals la major part (12,9) es queden a Catalunya. A més, el festival contribueix a la creació de 328 llocs de treball cada any. El director del festival, Oriol Aguilà, ha destacat que «l'impacte econòmic del festival ha crescut un 16%» des de 2012, quan es va fer l'últim estudi. A més, els organitzadors asseguren que per cada euro de subvenció pública rebuda, hi ha un retorn de 4,37 euros. Aguilà ha remarcat que a Peralada «les subvencions només representen el 6% del pressupost» i per això hi ha «un retorn tan elevat» de les ajudes públiques. Per altra banda, es calcula que els espectadors gasten de mitjana 330 euros a banda del preu de les entrades.

El Festival de Peralada ha generat en la edició del 2018 un total del 14,1 milions d'euros d'impacte econòmic en tot l'estat espanyol. La majoria d'aquests diners han estat a Catalunya, amb 12,9 milions. Així ho ha anunciat aquest dimarts el director del festival, Oriol Aguilà, en la presentació de l'informe d'impacte econòmic. Es tracta de la segona vegada que encarreguen aquest estudi per investigar «l'evolució» del certamen musical i artístic. El primer estudi es va encarregar el 2012. En aquests cinc anys, l'impacte que té el festival «ha crescut un 16%», ha detallat Aguilà.

A més, l'estudi indica que el festival ha contribuït a la construcció de 328 llocs de treball, uns 300 d'ells a Catalunya. A més, l'informe també destaca que per cada treballador del festival es permet mantenir 3,2 llocs de treball. Pràcticament la meitat d'aquestes places d'ocupació (un 47%) es concentren en el sector de l'hostaleria a causa de les necessitats d'allotjament i restauració que generen els espectadors al festival. A més, l'activitat econòmica que genera el festival representa el 0,42% del PIB de l'Alt Empordà.

Això provoca que durant els mesos d'estiu que dura aquest esdeveniment, els 250 llits que hi ha en els hotels del municipi estiguin plens. De fet, Aguilà també ha destacat que tenen «un repte» que cal abordar amb el sector turístic, que és el de la manca d'allotjaments. El director del festival ha assegurat que «a vegades hi ha grups que s'interessen per la programació de Peralada però com que no hi ha places hoteleres disponibles, no venen.

330 euros de despesa per consumidor

En l'informe de l'impacte econòmic, que ha realitzat l'empresa Deloitte, s'estipula que cada espectador del festival gasta, de mitjana, 330 euros sense tenir en compte el preu de l'entrada. A més, aquesta xifra «augmenta fins els 443 euros en els concerts de lírica i òpera», ha matisat Aguilà. De fet, el director ha destacat que la programació lírica és un dels punts més forts del festival.

De fet, els assistents estrangers en els concerts del festival equival a un 22%, de mitjana. Aquest percentatge, però, «puja vuit punts» quan es tracta de concerts de lírica. I aquesta dada encara augmenta més si són diversos concerts de lírica i òpera programats en dies seguits. Oriol Aguilà ha destacat que en aquests casos «gairebé la meitat del públic prové de fora de Catalunya». Per aquest motiu, el festival aquesta edició també ha programat diversos concerts seguits d'aquest gènere musical, per tal d'atraure espectadors d'arreu d'Europa.

A més, de mitjana els espectadors passen 1,8 dies al festival, fet que comporta que la majoria d'ells pernoctin a la zona o a les rodalies. La despesa mitjana per allotjament és de 87 euros per cada visitant. Per altra banda, el perfil de visitant és el de persones adultes, amb un elevat nivell formatiu i també adquisitiu que planifica «amb molta antelació« la seva estada.

Un retorn «elevat» de les subvencions

El Festival de Peralada rep diverses subvencions del Patronat de Turisme de la Costa Brava i Girona, del Ministeri de Cultura i de la Generalitat. De tota manera, aquestes ajudes públiques tan sols representen un 6% del pressupost total del festival. La major part dels ingressos prové de patrocinis privats (un 60%). Un 45% l'aporta la Fundació Castell de Peralada i el 15% restant prové dels co-poatrocinadors. La resta d'ingressos arriba de la venda d'entrades.

El fet que les subvencions tinguin un paper tan minoritari en aquest pressupost global comporta que tinguin «un retorn tan elevat«. De fet, per cada euro públic es generen 4,37 euros de retorn fiscal a l'estat espanyol.