Oriol Aguilà assegura que un dels secrets del Festival de Peralada és la complicitat i l'entusiasme de l'equip que el fa possible. Un equip humà molt petit però amb un bagatge molt gran que Aguilà lidera amb amabilitat, certesa i molta visió. «Tots ens l'estimem amb passió i ànima i això ens fa ser ambiciosos per fer un Festival diferent, de màxima excel·lència i amb un segell propi», argumenta el director artístic del Festival.
Quin és el fil conductor d'aquesta edició del Festival?
Podria ser El somni d'una nit d'estiu. Per primer cop ve Gustavo Dudamel, el director més important i carismàtic del moment amb aquesta obra que presenta per primera vegada. Tot el Festival s'embolcalla d'això.
L'any passat es va recordar Carmen Mateu i enguany toca fer-ho amb l'altra inspiradora del Festival, la gran diva Montserrat Caballé.
Exacte, se n'han anat gairebé juntes. Crec que Montserrat Caballé va actuar nou vegades al Festival i va ser la inspiradora, realment, juntament amb Carmen Mateu, per fer un festival de referència a l'Empordà, que fos important a escala europea. I no hi havia millor lloc que Peralada. També li dediquem una exposició, les Traviates que ella va cantar i enregistrar en un disc memorable i la cloenda a l'espai de l'església del Carme, que a ella li agradava tant i on va fer el primer recital, Mozart per Àfrica, abans d'un concert a l'auditori.
Dins els recitals del Carme, la soprano Sondra Radvanovsky també la recordarà.
Sí, ella és la gran cantant d'avui. No hi ha pràcticament ningú millor que ella per fer-ho. Cantarà una de les escenes que va fer llegendària la Caballé: Roberto Devereux, de Donizetti.
Enguany també impulsen el premi Carmen Mateu. En què consisteix?
Era una idea que ja teníem i que finalment veu la llum. La Carmen tenia autèntica predilecció pels joves i sempre els seguia, s'interessava, preguntava i hem volgut que sigui un premi per als joves talents d'àmbit europeu. L'originalitat és que són dues disciplines, òpera i dansa, i que abasta tots els camps. Cada any es definirà la disciplina i el jurat específic i especialitzat de l'any següent. Això li dona un segell propi al premi i servirà per consolidar talents joves que ja estan fent la carrera. A banda de la dotació econòmica, hi haurà una actuació al Festival.
La disciplina d'aquest primer any és la dansa i amb ella s'inaugura el Festival de la mà del mític ballet Mariïnski de Sant Petersburg. Seran dues nits úniques on connectaran el clàssic i el contemporani.
Programar dos dies permet mostrar tot el potencial del Mariïnski. Crec que mai havia trepitjat el Festival de Peralada una companyia tan important com aquesta, són la principal companyia russa actualment i una de les principalíssimes del món. La primera nit oferiran un vessant més contemporani amb un espectacle preciós, Les quatre estacions, que tothom coneix per Vivaldi, però en aquest cas musicat per Max Richter i la coreografia és d'un jove coreògraf, que també ha estat ballarí del Mariïnski, Ilya Zhivoi. El segon dia és el vessant més clàssic i neoclàssic amb música en viu de Chopin i amb coreografies de Michel Fokine, Jerone Robbins i Frederick Ashton. Per als amants del clàssic és un dia fantàstic.
Seguint amb dansa, Peralada presenta el Ballet Nacional Sodre d'Uruguay i Acosta Danza, és a dir, un debut i un retorn.
Acosta Danza torna per tancar el Festival ballant dues coreografies -una nova- pel compromís que va adquirir ara fa dos anys, el dia dels atemptats. I, entremig, hi haurà el Ballet Nacional Sodre, un dels més importants de Sud-amèrica, amb un espectacle per venir en família, El Quijote del plata, una coreografia de Blanca Li, que ja va fer El jardín de las delicias.
El Ballet Nacional Sodre
La lírica és on Peralada excel·leix. És la voluntat de ser creadors i establir vincles amb altres espais que també produeixen.
Peralada s'ha convertit en especialista en òpera de cambra, tant per barroc com per nova creació contemporània. Així estrenem «Diàlegs de Tirant e Carmesina», amb música de Joan Magrané, un dels noms més rellevants del nostre país. És un muntatge ideal pel Claustre, perquè es crea a partir de la novel·la de Joanot Martorell i que tindrà un espai escènic imaginat per Jaume Plensa.
El Claustre és un espai molt interessant.
Sí, i enamora a tots els creadors, té una màgia molt especial. I aquest any amb l'obra escollida més que mai, per aquest ressò medieval que té.
La Fura dels Baus porta «Història d'un soldat», un muntatge colpidor.
El que més i que no deixarà indiferent als amants de la Fura i del teatre. Es va estrenar a Lió i les crítiques l'han convertit en un espectacle de referència. Peralada serà l'únic lloc a l'Estat on es podrà veure aquesta obra.
La Fura dels Baus i l'espectacle «Història d'un soldat»
Una obra que colpeix i fa pensar.
El Festival programa molts espectacles per passar-ho bé i ens encanta, però també ha de programar espais per al pensament i aquesta és específicament per això.
De nou, Peralada també produeix, ara una nova versió de «La traviata».
Una producció feta a casa amb excel·lència absoluta i amb l'orgull que els atéliers són de l'Empordà, però amb projecció internacional. És un títol molt popular però amb el qual reivindiquem la llibertat de la dona amb una escenografia molt potent i espectacular i un vestuari preciós.
Les nits d'estrena de les òperes a l'auditori de Peralada es viuen de manera especial.
Sí, perquè no deixa de ser molt temps d'esforç d'assajos, procés creatiu i organitzatiu.
La intimitat arriba a l'església del Carme amb uns recitals lírics d'alt nivell de la mà de Ludovic Tézier, Camilla Nylund, Joseph Calleja i Sondra Radvanovsky.
És un privilegi tenir aquests artistes.
Com viuen ells aquests moments?
Segurament cap ha cantat quasi mai en un recinte per a 250 persones. Per a ells és sorprenent que el Festival programi un recital tan excepcional. Sondra Radvanovsky, el primer recital que va fer, va ser en aquesta església, el 2011. Ella sempre ho recorda i enguany l'hem convidat a repetir i ho ha deixat tot per venir.
La música barroca torna a ser present aquest any amb Händel. Això agrada.
Sí, tenim un públic de barroc. L'actuació de Núria Rial i Juan Sancho, s'estrena aquí i en dues setmanes s'enregistra en disc.
També el barroc protagonitza el concert a la vila, el 6 d'agost.
Es tracta d'acostar el barroc en dansa a tots els públics.
Com a diferent, enguany hi haurà circ.
«Hotel» és un circ insòlit, molt musical de Cirque Éloize. Qui tingui ganes de descobrir un món nou i sortir amb un somriure, aquest és el seu espectacle. Sortiran emocionats.
«Hotel» és un muntatge desenfedat del Circ Éloize
