L'espai expositiu de La Cate de Figueres acull, des d'aquest passat dilluns, una exposició dedicada a Sanchki, un artista «anònim, compromès i insubornable». La mostra és un recull molt ampli, quasi antològic, dels seus nombrosos treballs, principalment cartelleria, que «han ajudat a construir la imatge de moviments ecologistes, col·lectius culturals, grups reivindicatius i subversius, cèl·lules de combat artístic i d'accions en defensa del territori».

Durant la inauguració, alguns dels presents esperaven la presència de l'artista -home o dona- a qui cap dels assistents aconseguia posar-li rostre o, si el coneixien, tiraven pilotes fora. El cert és que podria ben ser que l'artista homenatjat es passegés entre les seves creacions sense exposar la identitat, essent fidel a la seva voluntat. Per posar una certa llum a tant enigme, durant l'acte es va presentar el catàleg de la mostra, que ve a ser el catàleg raonat de l'obra de Sanchki. En aquest, es plantegen nombroses hipòtesis i es ressegueixen desenes de pistes, algunes falses, altres més creïbles, sobre qui pot ser aquest «individu que s'esmuny»: des de les possibles arrels angleses, passant per la presència i influència a les mítiques tertúlies artístiques a la Fonda Roca fins l'influx del constructivisme rus, el jazz americà, el cinema francès, la poesia visual de Joan Brossa i el surrealisme, generant, finalment, una barreja d'humor, crítica «i una gran sensació de llibertat».

Un dels treballs de Sanchki

Entre les creacions més potents de Sanchki -a ningú se li escapa el paral·lisme amb el també enigmàtic Banksy- destaca el famós aneguet groc de goma. Quelcom que uneix bona part dels seus treballs és l'esperit reivindicatiu ja sigui dins l'àmbit dels drets humans, la immigració, l'oposició a tota forma de militarització, la cultura de la pau i la lluita del paisatge. Una de les peces més reculades, ja desapareguda, fou un mural de la Joventut Comunista de Catalunya datat del 1976-1977 a la plaça de l'Estació de Figueres. El compromís polític de Sanchki als anys 80 i 90 es va barrejar amb la lluita per la salvaguarda del medi natural i, posteriorment, es va implicar amb el moviment Salvem l'Empordà. Un punt que sembla quedar provat és que va formar part dels Hereus de l'Empordà, un trio satíric al servei de les causes perdudes. Una altra obra polèmica va ser Alcalde amb aneguet, de peus a la galleda Alcalde amb aneguet, de peus a la galledai sense tren