Aquest és un llibre d'amor amb personatges que s'estimen entre si i que estimen, també, la literatura i la fantasia». Així definia, aquest passat dimarts a la biblioteca de Figueres, l'escriptor i advocat Carles McCragh la tercera novel·la del seu amic, també advocat i figuerenc, Narcís Serra (1969), qui es mostrava molt content i entusiasta amb aquest nou treball, Bonnie Norwick, que, després de dormir durant tres anys en el calaix, per fi, l'editorial Gregal ha pres l'empenta de publicar-lo.

A la coberta es veu la silueta d'una dona, d'esquenes, en un camp de blat. Sembla un capvespre, el moment del dia en què els somnis es poden tocar amb els dits de les mans. Somnis d'un món on cap dona ha d'amagar-se rere mentires per fer allò que desitja com li passa al personatge central de la novel·la de Serra, qui, per escriure i publicar, s'amaga rere un pseudònim, Bonnie Norwick, identitat que, durant trenta anys, només coneixeran dos editors. «La igualtat de gènere no és el tema central però sí que el personatge creu que farà malament si passa per davant del seu marit», reconeixia l'autor durant l'acte. Per ell, allò interessant és que «el lector es plantegi què hauria fet ell en el seu lloc» perquè, com diu, «tots podem jugar». Ell també ho fa i, en part, també es posiciona quan, en el text, s'esmenta Christine de Pisan, una poeta i filòsofa veneciana, considerada com la primera escriptora professional al món. «Sempre es preguntava per què homes que es creien savis podien menystenir les dones».

Narcís Serra ha escrit «una història molt senzilla que acompanya». El cert és que és una història tranquil·la on realment passen poques coses però que remou els seus personatges a sortir de la seva zona de confort, unes vides en les quals estaven ancorats com vaixells enfonsats. Un sentiment de felicitat incompleta els rosega per dins a tots ells -alguns sense ni adonar-se'n- i fa que, la decisió que pren l'Elisenda de fugir de tot, ni que sigui per respirar, esdevingui una mena de dominó que farà caure la resta de fitxes del tauler de joc. «Hi ha el desig de voler viure una altra vida, la joventut que se'ns escapa», resumia l'autor de qui, fins al moment, coneixíem dos altres llibres: A les mans de Venus (2010) i A les mans de VenusInfusió de cicuta.

L'autor Narcís Serra i l'advocat, escriptor i amic, Carles McCragh, durant la presentació. Foto: Eduard Martí

Bonnie Norwick planteja moltes mirades. A partir dels quatre personatges centrals, «quatre solitaris, quatre persones que es creuen una altra persona», el lector es pot anar endinsant en la història que, segons alguns dels lectors presents a l'acte de presentació, «és realment addictiva». Possiblement, McCragh va donar la clau d'aquesta addició: el fet de plantejar «un joc d'enigmes».

Allò que també és central són els espais on té lloc l'acció i que ressegueixen els escenaris principals de la vida del mateix escriptor. Així apareix Figueres, la seva Rambla i el cafè de l'hotel París, com el lloc on neix el personatge de Bonnie Norwick; Cadaqués, on es coneixeran Elisenda i el seu marit; Girona, on des de fa anys Serra treballa i es passeja enamorat del Barri Vell, i, finalment, el Ripollès, on Elisenda es refugiarà.