21 de juny de 2019
21.06.2019
La Pera

Diàlegs i ponts entre Gala i Dalí, a través de fotografies còmplices

La Fundació Dalí exhibeix l'exposició «Gala/Dalí: imatge i mirall» al castell Gala-Dalí de Púbol fins al gener del 2020

21.06.2019 | 20:24
Autoretrats de Gala i Dalí en un photomaton, el 1929

La vida de Salvador Dalí és sempre sorprenent i ofereix múltiples mirades. Així ho demostra l'exposició «Gala/Dalí: imatge i mirall», que s'acaba d'inaugurar al castell Gala-Dalí de Púbol, a la Pera. Comissariada per Rosa M. Maurell i Bea Crespo, del Centre d'Estudis Dalinians, la mostra s'integra amb una seixantena de fotografies d'artistes de prestigi com Man Ray, Cecil Beaton, Philippe Halsman o Eric Schaal, la majoria provinents del fons de la Fundació Dalí, algunes de les quals són inèdites o de recent adquisició. Llibres, fullets i revistes que posen en relleu els diferents usos de la fotografia per part dels surrealistes completen la part documental.

«El temps és tou com un rellotge, sobretot per un infant a qui agrada badar», apunta l'escriptora i editora Elisabet Riera, que enceta el catàleg editat especialment per a aquesta exposició que aprofundeix en la relació entre Dalí i la seva musa i companya Gala. Riera ens remet a un moment premonitori de la infantesa de Dalí quan, en un teatret òptic de la rebotiga del senyor Trayter –«una espècie de gabinet de curiositats», com Dalí la descriu–, veu reflectida la figura d'una nena, que identifica com «la nena russa» i, per descomptat, com Gala. És per aquest motiu que, l'estiu de 1929, a Portlligat, quan «la dona somniada i estimada es fa carn, es torna visible. I la dona visible era Gala».

Dalí a l'hisenda del coronel Harold Mack, a Monterey. 1947. Foto: Julian P. Graham

L'exposició, ubicada en un petit espai del castell, que es pot veure fins al gener del 2020, proposa revisitar les vides de Gala i Dalí i, alhora, generar un altre discurs a través de la imatge fotogràfica, un discurs on l'espectador pot crear «analogies sorprenents», com diuen les comissàries. Les fotografies ressegueixen la vida d'ambdós abans i després de la trobada definitiva aquell estiu del 1929. «Les imatges es parlen, s'interroguen i, de vegades, també es confonen i es camuflen», comenten les comissàries tot afegint que a voltes «ens retornen el reflex de l'altre o bé ens confronten amb els rols tradicionals de l'artista i la musa».

Somiant amb Gala

Gala/Dalí: imatge i mirall es divideix en quatre parts, començant amb els records de la infància del geni quan un Dalí nen somia amb Gala abans, fins i tot, de conèixer-la. És així com la selecció de fotografies de retrats d'infantesa i joventut mostren analogies entre els dos, fruit de les convencions del gènere fotogràfic i de l'època.


Gala, a l'hisenda del coronel Harold Mack, a Monterey. 1947. Foto: Julian P. Graham

La segona part de la mostra, sota el títol «Ball Oníric», se centra a finals dels anys 20 on la trajectòria artística i vital de Dalí s'enfoca cap al surrealisme. El mite de Narcís posa la mirada en l'entrada en escena de Gala. En aquell moment, es «trenca» el mirall Dalí-Narcís que havia caracteritzat el geni i, a partir d'ara, «s'emmiralla» en Gala. Finalment, la darrera part de la mostra se centra en els autoretrats i les sobreimpressions de la parella, creades inicialment per atzar i després per caprici fent evident una realitat: «Gala i Dalí formen un tercer personatge que els inclou i els transcendeix tots dos». Entre les imatges inèdites que s'han recuperat del fons n'hi ha una de Gala a Arosa, Suïssa, l'any 1929 que sospiten que hauria servit de base per a un dels quadres de l'artista. La directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, destaca la poètica d'algunes imatges on els dos personatges, abans de conèixer-se, «ja dialoguen».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook