La vida de Salvador Dalí és sempre sorprenent i ofereix múltiples mirades. Així ho demostra l'exposició «Gala/Dalí: imatge i mirall», que s'acaba d'inaugurar al castell Gala-Dalí de Púbol, a la Pera. Comissariada per Rosa M. Maurell i Bea Crespo, del Centre d'Estudis Dalinians, la mostra s'integra amb una seixantena de fotografies d'artistes de prestigi com Man Ray, Cecil Beaton, Philippe Halsman o Eric Schaal, la majoria provinents del fons de la Fundació Dalí, algunes de les quals són inèdites o de recent adquisició. Llibres, fullets i revistes que posen en relleu els diferents usos de la fotografia per part dels surrealistes completen la part documental.
«El temps és tou com un rellotge, sobretot per un infant a qui agrada badar», apunta l'escriptora i editora Elisabet Riera, que enceta el catàleg editat especialment per a aquesta exposició que aprofundeix en la relació entre Dalí i la seva musa i companya Gala. Riera ens remet a un moment premonitori de la infantesa de Dalí quan, en un teatret òptic de la rebotiga del senyor Trayter -«una espècie de gabinet de curiositats», com Dalí la descriu-, veu reflectida la figura d'una nena, que identifica com «la nena russa» i, per descomptat, com Gala. És per aquest motiu que, l'estiu de 1929, a Portlligat, quan «la dona somniada i estimada es fa carn, es torna visible. I la dona visible era Gala».
Dalí a l'hisenda del coronel Harold Mack, a Monterey. 1947. Foto: Julian P. Graham
L'exposició, ubicada en un petit espai del castell, que es pot veure fins al gener del 2020, proposa revisitar les vides de Gala i Dalí i, alhora, generar un altre discurs a través de la imatge fotogràfica, un discurs on l'espectador pot crear «analogies sorprenents», com diuen les comissàries. Les fotografies ressegueixen la vida d'ambdós abans i després de la trobada definitiva aquell estiu del 1929. «Les imatges es parlen, s'interroguen i, de vegades, també es confonen i es camuflen», comenten les comissàries tot afegint que a voltes «ens retornen el reflex de l'altre o bé ens confronten amb els rols tradicionals de l'artista i la musa».
Somiant amb Gala
Somiant amb GalaGala/Dalí: imatge i mirall es divideix en quatre parts, començant amb els records de la infància del geni quan un Dalí nen somia amb Gala abans, fins i tot, de conèixer-la. És així com la selecció de fotografies de retrats d'infantesa i joventut mostren analogies entre els dos, fruit de les convencions del gènere fotogràfic i de l'època.
Gala, a l'hisenda del coronel Harold Mack, a Monterey. 1947. Foto: Julian P. Graham
La segona part de la mostra, sota el títol «Ball Oníric», se centra a finals dels anys 20 on la trajectòria artística i vital de Dalí s'enfoca cap al surrealisme. El mite de Narcís posa la mirada en l'entrada en escena de Gala. En aquell moment, es «trenca» el mirall Dalí-Narcís que havia caracteritzat el geni i, a partir d'ara, «s'emmiralla» en Gala. Finalment, la darrera part de la mostra se centra en els autoretrats i les sobreimpressions de la parella, creades inicialment per atzar i després per caprici fent evident una realitat: «Gala i Dalí formen un tercer personatge que els inclou i els transcendeix tots dos». Entre les imatges inèdites que s'han recuperat del fons n'hi ha una de Gala a Arosa, Suïssa, l'any 1929 que sospiten que hauria servit de base per a un dels quadres de l'artista. La directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, destaca la poètica d'algunes imatges on els dos personatges, abans de conèixer-se, «ja dialoguen».
