Molt sovint, quan una veu que un argument té molts punts de coincidència amb la vida de l'autor, s'escapa la pregunta incòmoda: «S'ha inspirat en la seva vida? El protagonista és el seu alter ego?». Però que sigui la criatura imaginada la que vulgui imitar la ficció creada per ella mateixa, això descol·loca molt. Tant que el mateix escriptor acaba justificant-se durant la primera presentació del llibre: «En Pere és bastant cretí i estúpid i allò que pensa, ho pensa ell». Malgrat les discrepàncies i molts punts de coincidència, l'autor se sent afortunat perquè, el tal Pere i la seva aventura sense sentit, li haN fet passar una molt bona estona.

En Pere és «la darrera criatura» inventada per Jordi Casals, un escriptor capaç de salvar-nos a tots amb l'humor literari desenfadat, fresc i sense complexos dels seus llibres -tres en sis anys- «de risc». Aquest darrer, Ratafia Supernova, editat per Laertes amb una portada ben reeixida de Comoyoko, és, de ben segur, el que li acabarà per donar el distintiu «d'autor empordanès», ja que tots els escenaris per on es passeja el protagonista són de casa: de Figueres a Cadaqués, passant per Maçanet de Cabrenys i retornant a Figueres. «No vol ser la gran novel·la de Figueres, però pot presumir de ser la gran novel·la gamberra», profetitzà dissabte passat Sebastià Roig, durant la presentació al Bar de La Cate, a Figueres. El cert és que és una altra cara d'aquest Empordà màgic, una cara menys amable, més fosca, més viva, per on en Pere, un aspirant a escriptor, buscarà fer realitat tot allò que viu el protagonista del seu llibre «com ho feien els realistes del segle XIX». Casals li ho fa viure, a més, en català, per donar-li més versemblança al personatge i estrenant-se, així, en la llengua de Fabra «de forma desvergonyida, àgil i desllorigada». Roig el va pujar al carro d'Empar Moliner, Ferran Torrent o Marta Rojals, «aquest equip de desfibril·ladors de la paraula que lluiten per aconseguir una llengua que bategi a tota hora sense arrítmies».

Alcohol, heroïna, putes de carretera, homeless homelessseran alguns dels ingredients d'aquesta roadmovie on Casals torna a regalar-nos una infinitud de referències a músics i escriptors que, a alguns lectors joves, potser els suposa un viatge a les catacumbes. Perquè en Pere és «un jove atípic, a qui no li agrada gaire la cultura del seu temps, molt analògic, gens enganxat a les xarxes...», en resum, una rara avis que fa el seu particular «viatge de descens als inferns creatius» i ho fa «amb la farmaciola i la cantimplora ben atapeïts».

Moltes presentacions de llibres tenen, a voltes, un punt emotiu que uneix a tot l'auditori present. Aquesta també va tenir-lo quan Jordi Casals va agrair a la seva mare, asseguda a la primera fila, el fet de ser-hi «després de viure un moment complicat» de salut. Els aplaudiments, llavors, van ser unívocs i generosos. Una llicència permesa en un dia molt especial.