De vendre comestibles a fotografiar-los. Aquest és el salt que va fer Francesc Guillamet (Figueres, 1956) als 25 anys, quan va decidir desvincular-se del negoci familiar i apostar per allò que realment l'apassionava. «Si s'ha d'invertir vida i temps en fer alguna cosa, cal fer el que a un li agrada», va decidir.

Els primers passos en aquest àmbit, sobre el qual ha anat aprenent de forma autodidàctica, van ser en un equip de fotografia que va muntar amb Carles Coll. Junts anaven afrontant els encàrrecs que rebien: fotografies per a El Punt, per a indústries agroalimentàries, industrials o empreses privades. Per l'editorial Vallés va fer algun reportatge fotogràfic de guies locals que posaven en relleu el patrimoni de l'Empordà. Amb ells va descobrir una de les seves passions. «El que realment m'agradava era captar paisatges, amb blanc i negre», confessa. Avui dia, no ha deixat mai la fotografia paisatgística, ja que és la seva gran afició. En aquella època, l'únic contacte que Guillamet havia tingut amb la fotografia gastronòmica havia estat fent fotos dels plats d'un snack-bar.

ElBulli el proposa de fotògraf

Guillamet coneixia Juli Soler, fundador d'elBulli juntament amb Ferran Adrià. Un dia, en una conversa amb ell, van començar a parlar de llibres de cuina i de fotografia. Va resultar que tots dos tenien els mateixos referents. Després d'uns dies, Soler li va trucar i li va dir que ell i Ferran Adrià volien crear un llibre, i que el volien a ell de fotògraf.

Quan Guillamet va posar els peus per primera vegada a elBulli, ho va fer amb el seu portafolis personal sota el braç. A dins hi havia una bateria d'imatges de paisatges. La resposta de Ferran, després de mirar-se-les una llarga estona va ser: «Qui sap cuinar sardines, també sap fer canelons.» Després d'aquesta frase, amb la qual li demostrava plena confiança, va iniciar el que per a ell seria el projecte de més envergadura que ha tingut fins al moment.

Francesc Guillamet ha col·laborat en més d'una vintena de llibres relacionats amb Ferran Adrià i elBulli, ja siguin llibres encarregats pel propi restaurant o bé per altres entitats o publicacions. Només comptant les fotografies fetes als tretze catàlegs que ha elaborat elBulli, aquestes ja sumen un total de 1.846.

La manera de treballar a elBulli

L'empordanès ha estat l'encarregat de captar, a través de les seves fotografies, els vint anys d'història d'un restaurant que ha reescrit la manera d'entendre la cuina. Ell ha estat el responsable de preservar la memòria visual del restaurant, tant pel que fa als plats i als productes com a les tècniques utilitzades. «Recopilar la seva història, des del 1992 fins al 2011, és el projecte més gran de cuina que s'ha creat fins al moment», assegura.

«No hi ha res comparable a elBulli, ni a escala gastronòmica ni en filosofia de treball», diu. Respecte a això, apunta que treballant amb aquest restaurant, l'equip de professionals era tan complet que fins i tot comptava amb maquetadors i impremtes pròpies. «Fer un llibre d'elBulli amb aquest equip era garantia d'èxit».

Sobre la tècnica utilitzada en fotografia gastronòmica, Guillamet es reserva els seus secrets. Només explica que és un tipus d'imatge que se sol prendre a poca distància i que necessita llum artificial. «La meva feina es basa que dins del rectangle de la fotografia, els elements estiguin en harmonia». En aquest sentit, comenta que la seva feina necessita la complicitat dels xefs creadors, que al seu torn també han de fer un exercici de pensar com ha de ser la foto perquè estigui a l'altura de la idea que tenen del plat.

Després de l'equip d'elBulli, Guillamet ha col·laborat en la creació de llibres gastronòmics de grans xefs com ara Paco Torreblanca, Carme Ruscalleda, els germans Roca, Xavier Sagristà o Paco Pérez. També ha col·laborat en un munt d'exposicions. Fins al 30 de juny es pot visitar Pa& Fotografies de Francesc Guillamet, a l'Ecomuseu Farinera, de Castelló d'Empúries; i fins al 15 de setembre, al Museu Empordà de Figueres es pot visitar País de Cuiners. De Ca la Teta a elBulli.