Centenars de persones assisteixen a les seves trobades per cercar la manera d'aprofundir en si mateixos i experimentar una veritable pau entre el cos i la ment. Des d'aquest divendres fins diumenge, el mestre espiritual brasiler Satyaprem imparteix una Experiència Zero a Vilamaniscle.

Aquesta no és la primera vegada que Satyaprem visita Catalunya. Què té d'especial aquest petit país que repeteixi les seves visites regularment?

L'aigua flueix per on pot, per molt petit que sigui el camí. Catalunya és receptiva. Sembla que vol canvis i el canvi més gran al qual pot accedir l'ésser humà és conèixer-se a si mateix. La gent de Catalunya té set, doncs, l'aigua ve.

Hi ha persones que el consideren un guru. Altres el tracten de mestre. Com es veu a si mateix? En què consisteix la seva tasca i quina missió s'imposa?

Hi ha moltes qüestions en la pregunta. Primer, com la gent em consideri no hauria de ser tan valorat. I, és clar, accedim a tot això des d'una perspeciva molt oriental, de les seves tradicions. Però aquí no hi ha tradició que no vingui de l'ara, soc un amic que et desperta perquè descobreixis la teva veritable cara. Quan busquem el significat etimològic de la paraula «guru», ens adonem que significa «la dispersió de l'obscuritat». En això, la il·luminació no és res més que aclarir-se, alliberar la ment de les seves supersticions i ignorància. I mestre és aquell que ensenya, tot i això el procés implicat és desaprendre per experimentar la consciència buida de continguts passats, pura atenció ara.

Com percep el món ara? Quin camí segueix i quin hauria de seguir, al seu parer?

Què és el món si no una interpretació compartida? Aprenem a veure'l des d'un punt de vista après, on les limitacions són imposades o pel sistema cognitiu o pel condicionament. Podríem, fins i tot, arriscar la possibilitat que el món, o la realitat com la coneixem, sigui una al·lucinació neurològica. Així, tenim la percepció d'estar separats del món, en una posició de conflicte, de por. Rebem la informació, si bé anacrònica, que el món necessita ser conquerit i això és destructiu. Només hem de mirar com generem infinites guerres, infinita desigualtat. Ja vam intentar tota mena de canvis estructurals basats en la ment adormida, que en el seu laberint, somia sempre amb el mateix conte. El canvi vindrà quan despertem pel fet que el món és un mateix; el que destrueix és destruït, la pau ha de venir d'una educació d'un altre tipus, on la consciència de la nostra natura sigui pau creativa.

Vostè parla molt de veritat. Sembla contradictori en un temps on la veritat és tan vanal.

No és contradictori, és immensament necessari, urgent. La mentida és la realitat compartida. Però la veritat de què parlo no té res a veure amb definicions o interpretacions, expressa o oculta. La veritat que busquem revelar és la naturalesa d'un, el que l'anima, més enllà de supersticions religioses i les seves doctrines. És la capacitat de veure més enllà de la ment. És com obrir els ulls i veure-ho tot de nou i per primer cop. Que tot és un, no hi ha dos. Un mestre zen quan va ser preguntat per un monjo sobre com lidiar amb els altres va respondre: quins altres?

La veritat, diu, és la capacitat de veure. Què significa això?

Que allò que la ment pensa no són les coses. Que podem alterar la manera de funcionar, no com esclaus de la ment sinó com mestres. És com ser en una habitació fosca, plena de coses velles, on busquem amb els ulls tancats una cosa que no està allà. Si obrim els ulls i encenem el llum, veurem allò que ens fa por veure: que la cosa que busquem no hi és i sabrem on es troba. Veure ho canvia tot, qui ets, on ets i què és el món.

Els homes volem veure'ns?

Tot ésser humà es busca a si mateix. Si està preparat o si ho vol és secundari.

Què és una Experiència Zero?

És l'experiència de la no experiència, on el subjecte i l'objecte són el mateix. És l'experiència on no hi ha experimentador, on no hi ha dos, on es revela que el dins està fora del cos, on descobreixes que no estàs en el cos i, en canvi, sí que està en tu mateix.

En aquestes experiències les persones s'han de buidar per obrir-se. Com es fa això?

Relaxar-se, calmar-se i observar. Habitar la natura d'un mateix. La llibertat per disfrutar de l'ara i de la seva immensa creativitat. L'alegria de ser.