Fa anys, la gran ballarina professional Núria Salas Huetos, de l'Institut del Teatre i la Dansa de Barcelona, es va unir al compositor i pianista Kopil Roca en un projecte, Tradición, que va superar totes les expectatives del creador. Treballar amb ballarins i ballarines, tant a escala internacional com nacional, amb gran potencial, va ser una experiència que anys més tard ha volgut reviure amb l'estrena del seu nou videoclip, Tradition. La peça porta el nom d'una de les cançons que va compondre per a aquella obra, en honor a Salas, «perquè tingués un record musical dins de l'obra». Ara la ballarina protagonitza aquest projecte amb què Kopil Roca mostra al món, a través de la música, el seu propi camí de vida, no exempt de dificultats però afrontades sempre des de l'instint de superació.

Núria Salas és la fundadora de la companyia de dansa Cia. Corpòrea. Ara ha donat vida al videoclip com a ballarina i s'ha situat al capdavant del projecte, com a coreògrafa i direcció de dansa, juntament a les també ballarines Júlia Filella, Natàlia Zarco, Sílvia Badia, Laura Barbero i Bruna Artigal. En aquest camí, el compositor s'ha acompanyat també d'Ester Cánovas i Biel Geli, en l'apartat de fotografia i audiovisuals, «grans professionals i amics meus de la infantesa». Per l'autor, és important envoltar-se en cada treball d'aquelles persones que li aporten calor i el fan créixer en l'àmbit personal i professional.

Amb Tradition, el missatge és clar: «Vull transmetre la falta de respecte i dignitat que he patit i segueixo patint fora de la meva zona de confort: discriminacions de la societat cap a mi per tenir poc cabell al cap, per tenir cremades al cos i a la cara€ A causa d'un accident mortal al qual vaig sobreviure i que em va provocar cremades de tercer grau», explica l'autor empordanès. Kopil Roca, d'origen nepalí , assegura que també ha estat discriminat per tenir un color de pell diferent i fins i tot s'ha sentit tractat per una part de la societat més com «un objecte que no pas com un ésser viu. M'han tret la dignitat i el respecte». «Més d'un cop he volgut deixar de respirar, i em preguntava quin sentit té la meva vida, però t'adones que mai t'has de rendir, per més difícil que siguin les circumstàncies».

La música ha estat, per a Roca, una eina imprescindible: «Així he fet sempre front a les adversitats per seguir sobrevivint i autosuperant-me per seguir endavant, per seguir vivint, per seguir respirant. Tinc un cor molt sensible amb una ment molt forta». Tradition és un cant al coratge de viure i al mateix temps una reivindicació contra l'assetjament sofert en primera persona. «M'agradaria viure en un món amb dignitat i respecte, que les persones tinguin empatia i valorin els petits detalls de la vida».

Kopil Roca, profundament enamorat de l'Empordà, vol transmetre la força de la terra a través de la seva música. Quan el 2012 el foc va arrasar la comarca, va ser un dels fundadors de Plataforma Foc Empordà i des de llavors el seu esperit sensible i solidari s'ha mantingut intacte. Quan algú li pregunta per què toca i crea música, la resposta és sempre: «Per tocar l'ànima de les persones».