Quan era petit, el pianista Cláudio Suzin es delectava amb els tresors musicals de la discoteca del seu pare. «Allò em fascinava», reconeix. Disposar d'aquest material i influït per la melomania dels seus progenitors, la passió per la música va anar fent pòsit dins seu i es va anar gestant una vocació que es va fer tangible ja als deu anys «quan vaig tenir claríssim que volia ser músic». Al seu Brasil natal es va formar i, temps més tard, va viatjar als Estats Units on va fer un màster. D'allà, s'instal·là un temps a Medellín (Colòmbia) fins a arribar a Santa Cristina d'Aro, on viu des de fa dotze anys. Aquest viatge formatiu i de vida és el que desplega aquest divendres, a les 21 hores, a l'auditori Caputxins de Figueres.
En aquest recital, batejat com «Del Brasil a Catalunya», Suzin ha escollit un programa que exalça les músiques que l'han acompanyat. «És un repertori una mica autobiogràfic», diu. En aquest sentit, ha seleccionat cançons i danses, «obres que he tocat o he viscut com a estudiant o com a professional». Així, la primera part estarà dedicada al Brasil. El públic podrà escoltar un parell de peces del reconegut compositor Heitor Villa-Lobos, però també d'altres artistes no tan populars a casa nostra però de gran alçada, com Guàrnieri i Nazareth. Entremig proposa una parada a l'Argentina, la terra del seu pare, de la mà de Guastavino, i a Colòmbia, amb Luís Antonio Calvo «i el seu llenguatge romàntic». La segona part del recital la dedica a Catalunya, amb la música de Frederic Mompou i Xavier Montsalvatge «que, tot i ser coneguts aquí, no ho són tant a fora».
Caràcter divulgatiu
Caràcter divulgatiu
Amb aquest repertori, inclòs dins una gira, Suzin impregna el recital d'un caràcter volgudament divulgatiu. Ell és del parer que «la gent sempre escolta el mateix i que així es perd molta música de qualitat, més coneguda a escala local, però que resta només allà, com protegida». La gira ha dut Suzin a l'Argentina -un moment molt emotiu perquè hi tocava per primer cop- i Portugal i, properament, anirà a Alemanya i Brasil. Tots els recitals són en sales de petit format on el pianista troba un públic «molt entregat». És per això que l'intèrpret sempre dedica un temps a explicar i contextualitzar les obres i els compositors triats. «Això s'hauria de fer sempre, perquè quan tens una obertura intel·lectualitzada de l'obra, és més fàcil entrar-hi», conclou l'intèrpret.
