21 de maig de 2019
21.05.2019
L'Escala

«Víctor Català té una categoria europea i m'interessa situar-la dins aquest discurs»

La directora de la Càtedra Víctor Català, Mita Casacuberta, és una gran especialista en l'estudi del modernisme

20.05.2019 | 19:28
Mita Casacuberta és una especialista en el modernisme

Per a la Doctora en Filologia Catalana i professora de literatura contemporània a la Universitat de Girona, Mita Casacuberta, Caterina Albert no és tan sols l'autora de «Solitud», sinó que se l'ha d'entendre en «el global de l'obra», que també inclou la pintura i el dibuix. «Era una artista total», diu l'estudiosa, que es pren la direcció de la Càtedra Víctor Català «com un repte» que està encantada d'assumir.


D'entrada, què és exactament una càtedra?

La càtedra remet a una institució dins la universitat, a l'espai de relació amb la societat i el territori que l'envolta. En aquest cas, és un espai destinat a una col·laboració entre la universitat i l'Ajuntament perquè, per motius diversos, aquest té un fons o un patrimoni cultural, literari o altre, i busca un assessorament acadèmic per tal que totes aquelles iniciatives que es puguin dur a terme a través del fons tinguin un control de qualitat de la universitat. Així, és un espai de col·laboració que té com a objectiu dinamitzar el patrimoni des del punt de vista de la recerca, la docència i, sobretot, de la divulgació cultural.

Així és un feedback.

Sí, i a la universitat pública li permet retornar a la societat tot allò que la societat li dona.

Víctor Català semblava un xic oblidada per les institucions.

Normalment, a l'hora d'impulsar una càtedra, la iniciativa no ve de la universitat, sinó de la institució. Víctor Català ha sorgit arran que l'Ajuntament de l'Escala ha tingut el fons i ha vist que l'havien de treballar, que ens necessitaven com a universitat. Ells han fet la proposta i nosaltres l'hem agafat amb moltes ganes.

Vostè és especialista en modernisme. Aquesta oportunitat, doncs, deu ser un luxe.

Justament. Fa una bona colla d'anys que treballo i sempre el meu camp d'estudi ha estat aquest. Tenir una càtedra et permet més, i, a més, amb un fons impressionant com el de Víctor Català que encara s'ha d'explorar. Aquí tens la possibilitat de crear un centre de recerca, a part de tota la qüestió de divulgació, de la qual l'Ajuntament ja en fa moltes coses. Es tracta de posar l'autora i el modernisme en la línia dels estudis que s'estan fent a Europa. I aquest és el meu objectiu personal. Aquí tindrem la infraestructura per fer-ho, per tirar endavant simposis, trobades, seminaris... Internacionals també.

Queda molt per conèixer del modernisme i de Víctor Català?

De la Víctor Català per una banda, de les seves relacions intel·lectuals... És un món. I després hi ha el que significa ella a escala intel·lectual en el context del modernisme europeu. És qüestió de posar-la en relació amb altres autors i autores que són de primera línia mundial.


D'ella s'ha dit que era «un monstre» literari.

Sí, i també des del punt de vista de per què surt en aquest moment i el que proposa, que no és un bolet, sinó que va en consonància amb tot un context català, òbviament espanyol, evidentment, i europeu. I això és el que intentarem treballar, explorar i explotant a través del fons que hi ha a l'Escala.

Per cert, com està el fons ara? Queda molt per treballar-lo?

Sí, perquè, com el cas de Josep Pla, la correspondència que tenia Víctor Català amb editors, periodistes i altres escriptors és molt interessant i dura molts anys. Estableix unes relacions intel·lectuals constants. Ella no era aquella senyora de l'Escala que, per afició, escrivia, cosa que ella també va potenciar, i no té res a veure amb la realitat. Quan veus el que ella no només va escriure, sinó també les cartes i com les va guardar, hi ha una consciència d'intel·lectual brutal. Per tant, això s'ha d'explorar. El fet de ser un arxiu privat no volia dir que no es pogués consultar, però és diferent. No tots els investigadors podien accedir i anar-hi en els horaris que s'havien establert. Si és un arxiu públic, és una altra cosa. Ara es tracta de posar-lo a disposició de tothom a través de la catalogació i la digitalització.

Com valora el gest de la família?

Ha estat fonamental i se'ls ha de donar les gràcies.

I el que ha aconseguit l'Ajuntament de l'Escala?

És molt important.

Abans d'obrir l'arxiu, caldrà una feina prèvia. En quin estat es troba?

És una feina en la qual nosaltres podem ajudar assessorant i és una feina llarga, però hem de mirar que no ho sigui tant. De fet, no hi ha problema perquè, fins i tot ara que el material s'està restaurant, si hi ha un investigador que hi vol accedir, pot fer-ho. Això no vol dir que no hi hagi d'haver uns filtres, són els mateixos protocols dels arxius.

Tot l'arxiu està digitalitzat?

Encara no. Ara, el material s'està restaurant perquè estem parlant de papers de més de cent anys, un material molt fràgil. Primer es restaura i després es farà la digitalització que anirà molt bé per les consultes. Però pot haver-hi investigadors que necessitin veure l'original, perquè no és el mateix que veure una fotografia. Quan veus l'original, veus on està posat aquell paper. A vegades és necessari.

La seu serà l'Alfolí de la Sal.

Tindrem una doble seu: el meu despatx, a la universitat, i a l'Alfolí, a l'Espai Víctor Català.

Ja tenen actes previstos?

Ara tot just s'ha fet la signatura del conveni, però ja estem treballant en el pla de treball de cara a finals d'any i per al 2020. D'entrada, l'any vinent anem pensant a fer un simposi internacional i, de cara al 2021, promoure una exposició.

Tot això ajudarà a divulgar la figura de l'escriptora?

Espero que sí. Des del punt de vista literari, les editorials ja han fet molta feina. Els darrers anys s'ha parlat molt d'ella, tot i que des de la universitat ja s'havia fet una feinada. Cal mencionar Jordi Castellanos i la seva interpretació de Solitud, el fet de situar-la com un dels màxims exponents del modernisme ha tingut una importància fonamental. Ja partim d'una bona base. El que no està prou visibilitzat és que aquesta escriptora té una categoria europea i a mi m'interessa situar-la dins aquest discurs. Ho hem de fer a través de la potenciació de la recerca i de la disseminació del coneixement en uns àmbits de l'acadèmia.

L'Escala pot treure-li encara més rèdits al personatge?

En aquest sentit, l'Escala ja té una tradició. Penso en les estades de recerca per a escriptors o investigadors que poden continuar-se o potenciar actes en època de temporada baixa. Això pot generar un altre tipus de turisme i donar a conèixer el territori des d'un altre punt de vista.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook