14 de maig de 2019
14.05.2019
Figueres

Dones que canten per recordar els seus fills morts al mar

Un grup de mares del Senegal, que van perdre els fills en el camí a Europa, va actuar a Figueres gràcies a l'entitat Mussidal

13.05.2019 | 19:25
Un moment del concert ofert al Molí de l'Anguila

La cantant senegalesa Penda Kande va perdre el seu únic fill en el camí cap a Europa. Buscava un futur millor. Com Kande, moltes altres mares han viscut, al llarg dels anys, aquesta pèrdua brutal. La mort del fill, a part de l'impacte que emocionalment els suposa, també deixa les mares abandonades econòmicament. Per donar-los un suport, l'associació Mussidal de l'Alt Empordà, amb seu a Figueres, va convidar la cantant i el seu grup Lemounarè, integrat per mares en la mateixa situació, a actuar recentment al Molí de l'Anguila de Figueres.

La trobada, presidida per la música tradicional senegalesa, va tenir un component emocional molt fort. L'actual presidenta de Mussidal, Mariama Faty, no ha viscut en pròpia pell aquest horror, però sí de ben a prop, al seu poble d'origen, a Casamance, al Senegal. «Ells arrisquen per necessitat», diu tot explicant com gasten tots els diners de la família per venir i com molts s'aprofiten d'ells. Faty no pot entendre la desídia d'Europa en aquest tema. «Cal entendre bé les raons dels emigrants i la realitat que hi ha al darrere», comenta.

Mussidal va néixer el 2006 al barri de la Marca de l'Ham impulsat per una quarantena de dones del Senegal i Gàmbia que es trobaven per parlar del seu dia a dia i compartir problemes i neguits. «L'objectiu era crear vincles entre nosaltres», diu Faty. Té 32 anys i forma part de Mussidal des dels inicis. Just acabava d'arribar a Espanya i Mussidal –que significa família en llengua fula– va ser molt important per a ella per combatre l'aïllament i la soledat. I és que la crisi va invisibilitzar aquestes dones amb dificultats per trobar feina o per deixar els nens amb algun familiar. La majoria, com Faty, no tenien ningú aquí, així que el seu únic entorn social s'acabava reduint a la casa familiar. Això, els seus fills ja no ho han viscut. «Per ells és el seu país».



La solidaritat és la base de Mussidal. Com diu Faty, quan encara no s'havien ni constituït, cada dona posava deu euros al mes per «crear un fons». Allò els serví per «comprar materials» pels actes socials. També s'ajudaven entre elles oferint, a les que ho passaven pitjor, un petit préstec a retornar.


Alfabetització i microcrèdits


Aquesta iniciativa els ha funcionat tan bé que, ara, l'actual junta ha anat més enllà impulsant projectes al seu país natal, sempre amb dones, inicialment, de diferents punts del Senegal. «Al principi teníem por de donar diners i, per això, hem supervisat molt tot el procés», comenta Faty. Les primeres a rebre un ajut seu va ser un col·lectiu de dones que treballen la terra que ja prèviament s'havien organitzat per garantir que els seus fills anessin a escola i, fins i tot, es feien, entre elles i amb el que bonament podien estalviar, microcrèdits. «Vam veure que estava molt bé el que feien i vam pensar per què no donar-los suport», comenta la presidenta. D'altres projectes que han impulsat Mussidal, gràcies a la concessió d'una subvenció de l'Ajuntament de Figueres, de la qual encara els resta pendent rebre, de l'any passat, la meitat, és la construcció d'un molí de cereals i el finançament de classes d'alfabetització per les dones. «Elles tenen associacions però els homes, allà, sempre les dirigeixen, les dones són submises», comenta Faty, que està convençuda que les dones han de fer un canvi. «Allà, a una nena, a deu anys, ja li fan entendre que no li cal anar a escola i als catorze ja les casen», conclou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook