02 de maig de 2019
02.05.2019
Barcelona

Marc Timón estrena la seva primera òpera a l'Off Liceu

«Apologia i escarni de l'estupidesa humana» és una composició «surrealista» que barreja elements de fantasia amb realitat

02.05.2019 | 14:58
El compositor Marc Timón

El compositor castelloní Marc Timón s'estrena ara en el camp operístic. Ho fa aquest divendres, a les vuit del vespre, presentant «Apologia i escarni de l'estupidesa humana», la seva primera creació al Foyer del Gran Teatre del Liceu, dins la programació Off Liceu. Timón no només ha creat la composició sinó que també és l'autor del llibret, cosa que li ha permés, diu, «unir les meves dues passions». L'òpera, de petit format, pensada per a dos cantants, violoncel, violí i piano, representa per Timón «tot un repte perquè és una incògnita com el públic rebrà un text teatral meu, però al mateix temps és excitant».

Timón ha trobat la inspiració a «casar el surrealisme amb la nostra vida quotidiana». Així, diu, ha creat «un thriller d'aventures que presenta dos personatges hiperbòlics que, a través de la seva relació de parella, mostren pornogràficament i delirantment la seva absoluta estupidesa, el seu amor, la vida i el món que els envolta. Verbalitzen i s'enfronten sense filtre a les seves absurditats més íntimes i ens en fan partíceps». El compositor reconeix que el text «és una oda i una crítica ferotge, al mateix temps, a la ridiculesa humana i a les seves petiteses que, viscudes en carn pròpia, es converteixen en grandíssims molins de vent que plantegen un camí ple d'arbres que no deixen veure el bosc».

L'argument, de per si, és ben surrealista. Tal com explica el seu creador, se centra en dos personates: la Blanca i en Paco. Tots dos «es barallen a mort perquè ell se sent poc estimat, ja que Blanca no recorda el trauma que té des de petita amb els talps, quan un li va mossegar la cuca en unes colònies a Sierra Nevada». La història segueix quan, «com a prova d'amor màxim, ella li proposa anar a Sierra Nevada, trenta anys després, a venjar-se del talp i eliminar el trauma. El que no saben és que es tracta d'un talp màgic capaç de fer un encanteri terrible quan injecta el seu verí en un penis».

Marc Timón valora que és una obra surrealista perquè «presenta realitats molt allunyades i barreja elements de fantasia amb altres de reals i molt quotidians. És un surrealisme que ve de contraposar tòpics universals amb banalitats». Timón hi ha volgut incloure també referents del cinema antic d'aventures com personatges de l'època pop, en una barreja, per moments, molt kitsch. En aquest sentit, els personatges «s'autoinfringeixen lliçons de moral i filosofia entre ells, pontificant veritats absolutes, citant referents com Son Goku, Cristiano Ronaldo, Darth Vader o Pingu».

Personatges molt exagerats

El paper de la Blanca i en Paco els interpreten Elena Tarrats i Toni Viñals. Ells «representen personatges molt exagerats, gairebé extraterrestres, que de tan literalment humans que són no ho semblen, amb els seus raonaments passats de voltes, la seva hipocresia, els seus judicis i tota una sèrie de patologies del comportament que els converteixen en éssers molt estúpids, precisament per l'alta capacitat racional humana». La idea de Timón és fer «un mirall al públic, que la gent pugui arribar a sentir la incomoditat de veure's reconeguda en certes formes d'estupidesa».



El Foyer del Liceu, per Timón, és un espai ideal per «arriscar fort artísticament, un espai especial, molt bonic i amb una molt bona sonoritat, amb una màgia interessant». A més, Timón ha tingut carta blanca per escriure. Aquesta mena de laboratori de creació que és l'Off Liceu «és fantàstica». Timón espera que l'obra tingui recorregut perquè «és atractiva i atrevida» i de fàcil muntatge. Aquesta vinculació de Timón amb el Liceu ja fa un temps que dura, tant com a compositor, intèrpret i director. Darrerament va estrenar l'espectacle Maestro que aquest estiu es veurà al Festival de Peralada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook