Montse Capel, Maria Alzamora, Conxi Molons i Ona Vilar, quatre artistes i quatre visions diferents d’una mateixa ciutat, Figueres. La Cate va inaugurar dissabte passat l’exposició Ulls de dona. Mirant Figueres, que empodera el talent cultural en clau femenina de la comarca. Cada artista exposa tres imatges que donen visibilitat a un aspecte de la ciutat, en alguns casos fent pública la seva part més íntima, aquella que passa endins i no a fora, expressa Maria Alzamora: «Hi ha moltes maneres d’habitar la ciutat: pots fixar-te en la façana o mirar allò que està passant dins la finestra. En el meu cas, fa anys que investigo el cos a través de la fotografia: la seva bellesa i els paisatges que amaga. M’agrada pensar que, tant en mig de la natura com en mig d’una gran ciutat, som animals, som cos». Les imatges que mostra pertanyen a la sèrie Nu que va exposar el 2014. «Al principi vaig pensar en fer fotos als carrers de Figueres, però de sobte em vaig adonar que Figueres no només és això. Ara porto un any vivint a la ciutat i penso que el que passa dins de les parets del meu pis, també és Figueres».

Una altra mirada és la de Montse Capel que segueix fidel al seu estil i exposa tres autoretrats en blanc i negre, en els quals s’expressen conceptes molt diferents: «Reflexen visualment temes de ciutat una mica incòmodes i realitats que qualsevol ciutadà pot veure, com la brutícia». També denuncia «com espais i edificis que tenen molt de potencial, segueixen sense cap ús a la ciutat». No hi falta tampoc la visió daliniana com a inspiració artística, assenyala, en aquest cas per reivindicar que «cal donar més visibilitat cultural a les noves generacions».

La mostra reuneix estils molt diferents entre ells, per això la fotògrafa Conxi Molons s’ha decidit per reivindicar aquelles parts de Figueres sovint més oblidades. Exposa imatges del Castell de Sant Ferran, un espai que no sempre es té en compte a la ciutat. Molons juga amb les llums per mostrar un espai deshabitat on no apareix ningú, desmarcant-se d’una part de la seva feina més habitual, ja que acostuma a captar espais típics de la ciutat plens de gent i d’activitat amb la seva càmara, cobrint tota mena d’actes a la ciutat en la seva faceta de fotoperiodista.

La mostra es completa amb la proposta d’Ona Vilar que utilitza el retrat per mostrar expressions espontànies i naturals. «Cada persona em transmet una història profunda i honesta». Vilar, que és fotògrafa i actriu, assegura que la càmera s’ha convertit en el seu tercer ull, «poques vegades surto de casa sense ella». La mostra es pot visitar fins al 5 de maig i del 15 de maig al 6 de juny, divendres i dissabte, de les sis a les vuit del vespre, i diumenges i festius, de dos quarts de dotze del matí a dos quarts de dues de la tarda.