24 de abril de 2019
24.04.2019
Figueres

600 anys de les Festes de la Santa Creu

Figueres es prepara per l'edició més històrica de les Fires, instaurades el 1419 a través d'una concessió del rei Alfons V i amb un caràcter

24.04.2019 | 09:59
600 anys de les Festes de la Santa Creu

Les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres arriben als 600 anys d'història. La Festa Major de la capital alt-empordanesa es remunta a l'època medieval, quan el 1419 el rei Alfons V el Magnànim va fer una concessió per tal que es poguessin celebrar fires vuit dies abans i vuit dies després de la Santa Creu de Maig. El 28 de setembre d'aquell any, el monarca va signar el privilegi, moment en què va nèixer la festivitat.

Amb l'impuls agrícola de l'Empordà, es va sol·licitar la celebració de les fires per poder impulsar la venda dels productes. No hi ha constància detallada de com eren les fires en els seus inicis, però es tractava de fires mercantils i no de festes. La gent dels pobles dels entorns es desplaçava a Figueres pel mercat de Santa Creu i, amb el pas dels anys i el creixement urbà de la ciutat, va començar a adquirir un ambient festiu amb balls públics.

El dia principal s'ha mantingut al tres de maig, però els actes han variat amb el pas dels anys. Les festes han evolucionat adaptant-se als canvis de la societat i l'època. Figueres, que aleshores era un poble emmurallat d'uns 500 habitants, celebrava religiosament la festivitat amb la benedicció del terme municipal.

Era un dels actes més representatius de les Fires i Festes de la Santa Creu, tal com recullen dos dels cronistes oficials de Figueres, Eduard Rodeja i Josep Maria Bernils Mach, en els seus respectius escrits. La benedicció va ser suspesa el 1932 i es va tornar a celebrar entre el 1943 i el 1966.

La Festa de l'Arbre, activitat centenària


D'activitats centenàries es conserva la Festa de l'Arbre, que se celebra des de fa 101 anys. Les fires continuen essent una de les activitats centrals de la programació de la Santa Creu, però el bestiar i els productes alimentaris han deixat de ser-hi presents.

D'altres no arriben a les tres xifres però també arrosseguen una llarga tradició. És el cas de la 59a edició de la Fira del Dibuix i de la Pintura; la 44a Fira del Col·leccionisme; el 72è concurs de colles sardanistes, la Mostra Floral del Casino Menestral o el concurs de Creus de Maig.

Actes com les curses de braus o la cercavila de carrosses amb flors i confeti al voltant de la Rambla s'han deixat de celebrar; i d'altres han canviat d'ubicació, com les atraccions de fira, que s'havien instal·lat a la cèntrica plaça del Sol o a la Font Lluminosa.

30 anys de l'Embarraca't

Enguany, les Fires de la Santa Creu també coincideixen amb l'efemèride de la trentena edició de l'Embarraca't. El que es va iniciar el 1990 com una proposta alternativa impulsada per un grup de joves representants del teixit associatiu de Figueres, s'ha consolidat com un dels plats forts de la Santa Creu.

Es va començar a celebrar a la plaça de la Palmera i fins el 1994 no es va utilitzar el nom actual d'Embarraca't. El 1996 es va traslladar a la plaça Europa, actual emplaçament. Actualment, el consistori té sobre la taula el repte de transformar el model amb un debat obert amb els joves.

Figueres ja escalfa motors per a l'edició 600 de la Santa Creu, que començarà oficialment dissabte amb el pregó a la plaça de l'Ajuntament a càrrec de la UE Figueres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook