La figura de Lluís Romero (1916-2009) submergida entre ombres en el carrer d'es Call de Cadaqués. Aquesta imatge en blanc i negre de 1974 obre les pàgines interiors de la reedició que ha fet Brau d' «El carrer», una de les tres novel·les que va escriure Romero en català. Aquesta aposta de l'editorial, dins la col·lecció «Les closes», redescobreix un escriptor «polièdric, una figura clau de la novel·la espanyola del segle XX», com diu Joan Manuel Soldevilla en el pròleg del llibre, un autor malauradament oblidat, tal com va quedar palès durant la presentació, la setmana passada a la Societat de Cadaqués.

La fotografia que inclou el llibre no és casual. Romero, guanyador del premi Nadal amb «l'esplèndida» «La noria» (1951) o del Planeta amb «El cacique» (1963), va viure, des dels anys 50, llargues temporades a Cadaqués. «Allà va fruir del Cadaqués preturisme i postturisme i va tenir molta amistat amb Dalí sobre qui va fer diferents llibres», comenta Soldevilla. També va coincidir amb la seva decisió d'escriure en català, quelcom que sorprèn, d'entrada, perquè aleshores el català era una llengua «molt marginal i de resistència» i, a més, Romero «era una persona ideològicament vinculada al règim tot i que, quan escriu, els seus llibres són força crítics amb la societat espanyola».

Soldevilla creu que Romero utilitza el català per fer una literatura més intimista, malgrat no ser aquesta la seva llengua materna. «El carrer» és «una novel·la introspectiva, crepuscular». El protagonista és un home vell que evoca el pas del temps i la transformació soferta pel carrer on viu. «Tota la novel·la té una nostàlgia, una tendresa i tristor però no amargor», afegeix. En cap moment l'autor parla de Cadaqués perquè «allò important és l'interior del personatge». El lector, però, té moltes pistes per ubicar-la. «Ell no vol fer un document de Cadaqués com sí que va fer amb Barcelona a «La noria», però, al final, sí que acaba essent perquè és el moment en què tot comença a canviar», reconeix Soldevilla. Aquesta sensació també la percep Javier Romero, fill de l'autor, també present a la presentació i qui recordà com el seu pare va escriure «El carrer» quan tenia 40 anys. En rellegir-la, «m'he adonat que el meu pare s'havia convertit en aquell vell que va descriure». «Aquest llibre és una veritable joia», conclou Soldevilla.