El traductor literari és una figura imprescindible, la que permet llegir autors en llengua estrangera sense conèixer-la. Malgrat això, són professionals amb poca visibilitat i reconeixement. Els darrers temps, però, quelcom sembla estar canviant. Només cal veure en algunes portades els noms dels traductors. A la comarca també n'hi ha i, malgrat no dedicar-s'hi plenament, arriben amb novetats per Sant Jordi. És el cas de l'hel·lenista i filòleg Eusebi Ayensa qui acaba de presentar «Viatges i poemes» de K. F. Kavafis (L'Art de la Memòria) i el filòleg David Guixeras amb «Adeu a tot això» de Robert Graves (Ela Geminada).

«Viatges i poemes» és el compendi de tres diaris de viatges, un d'ells totalment inèdit, de Kavafis, el mític poeta d'Alexandria. El primer, mai publicat fora de Grècia, està dedicat als preparatius i al transcurs d'un viatge a Constantinoble i inclou sis poemes i la prosa «Una nit de Kalinderi». El segon dietari evoca l'estada del poeta a Atenes el 1901. «És el més extens i parla sobre què hi fa i les impressions que té», comenta Ayensa. El gran «tresor» és el tercer diari, un text de dues pàgines inèdit sobre una excursió a Egipte, localitzat per Ayensa l'estiu passat a l'arxiu Kavafis, propietat de la Fundació Onassis. El volum també inclou quatre poemes més a la introducció.

El llibre dona, a parer del traductor, una visió més cosmopolita de Kavafis. «Són textos de joventut que ens reafirmen sobre el que ja sabíem d'ell però també ens l'humanitza», comenta. Textos, la gran majoria, que s'han traduït per primer cop al català, ja sigui del grec o de l'anglès, les dues llengües amb les quals escrivia el poeta. Un creador que mai va publicar en vida cap dels seus 154 poemes. De fet, ell els imprimia i els repartia entre els amics.

En el cas d'«Adeu a tot això», el procés ha estat més llarg esperant una ajuda a la traducció. Això ha implicat que David Guixeras anés treballant «a poc a poc». El llibre, aparegut a finals d'any, és el cinquè que tradueix -el primer, el best-seller «Àngels i dimonis» de Dan Brown (2004), excloent alguns contes infantils. Després d'uns anys sense traduir, Guixeras va pensar aprofitar l'imminent centenari de la Primera Guerra Mundial per traduir un autor vinculat, com és Robert Graves. I va escollir «Adeu a tot això», un llibre de memòries escrit per Graves quan tenia 34 anys, una crònica literària de la guerra però, alhora, un retrat de l'ànima humana. Publicat el 1929 quan Graves ja era un autor consolidat, i revisat per ell el 1957, versió de la qual s'ha partit a l'hora de traduir, per cert, per primer cop al català.

Ayensa es va introduir en el camp de la traducció ja a la universitat, mentre que Guixeras ho va fer posteriorment. Ayensa ha traduït al català i castellà tant del grec antic com modern, i de l'anglès, i, puntualment, del francès, alemany i llatí. El primer llibre va ser «Crònica d'una ciutat», de Pandelís Prevelakis (1999). «Tradueixo per gust, m'agrada perquè té una part de creació. Agafes un poema i mires que allò, en català, tingui un mínim de poeticitat, sabent que perds molt pel camí perquè sempre has de fer concessions. El grec és molt diferent del català i hi ha girs i expressions que no es poden mantenir». «No es tracta d'inventar, però sí de trobar el millor equivalent d'un concepte o d'un gir estilístic», diu tot afegint que «el traductor, molts cops, ha de prendre partit», diu Guixeras, qui tradueix de l'anglès i l'italià, i puntualment del francès i del castellà.

Ayensa segueix la premissa de Carles Riba, que la millor traducció és la més literal respecte la llengua d'origen i més literària respecte la d'arribada. «És un equilibri», diu. Si «traduïm poemes molt bons, en català has de mantenir aquella bellesa». Guixeras és del parer que el lector detecta coses que trontollen en una traducció massa literal i, per tant, «la responsabilitat és gran». Aquí és on són necessàries les revisions posteriors. «Cal donar un text que flueixi tot sol», assegura.

«Atrevit, arriscat i respectuós»

«Atrevit, arriscat i respectuós»La traducció requereix temps. «Jo tradueixo, ho deixo un temps, ho torno a llegir, demano l'opinió», assegura tot afegint que és això el que demana la poesia: tranquil·litat, sentir-se a gust. Cap dels dos tradueix per diners. Un traductor, per Ayensa, «ha de ser atrevit, arriscat i ha de conèixer molt bé la llengua de partida i arribada». També ha de ser «respectuós, no fer-li dir al poeta allò que no diu, però creatiu per captar-ne el seu esperit i buscar expressions en català que funcionin». Guixeras és del mateix parer. Per ell, un traductor literari ha de tenir, a més, «curiositat i un gran domini de la pròpia llengua literària».