La imatgeria festiva de Catalunya s'ha exportat arreu del món gràcies a la tasca de tallers com Ventura&Hosta, de Navata. El taller de Navata, juntament amb el Sarandaca, de Granollers, i Dolors Sans, de Vilafranca del Penedès, protagonitzen el llibre 'Escultors de la festa', de l'autor Manel Güell, que ha analitzat un fenomen únic al món, que ara viu un moment de màxima esplendor.
Un llibre molt especial sobre la imatgeria festiva a Catalunya.
El llibre tracta dels constructors del bestiari festiu de la generació de finals dels anys 80. Jo dic que són els escultors de la festa. La majoria de les seves peces són d'encàrrec, peces úniques, són escultures, una figura amb volum, tridimensional, que és pública. Les escultures tradicionals estan quietes i aquesta és una escultura en moviment: ha de ser portable, no ha de pesar i ha de tenir resistència al foc en el cas de les bèsties de foc. S'ha de pensar que la peça es pugui veure des de tots els costats i també té una altra gràcia: no només es veu al poble o ciutat, sinó que participa en cercaviles a Catalunya, i fins i tot a Europa.
Les creacions de Ventura & Hosta han viatjat arreu.
Ventura&Hosta és un taller que ha internacionalitzat més el bestiari, ha fet peces als Estats Units i Anglaterra, tant peces d'encàrrec com tallers amb escoles d'art i fins i tot amb la universitat i també ha treballat molt a França, per la proximitat física, i tenen molts gegants en aquell país.
Parla de tres tallers, per què els ha triat?
Tenen tres elements que són simbòlics de tota aquesta generació. Tenim el Ventura&Hosta que treballa bàsicament amb cartró, després tenim el taller Sarandaca, que sobretot ha fet molts gegants en fibra de vidre, i el taller de la Dolors Sans, de Vilafranca del Penedès, que bàsicament ha fet bestiari. Utilitzen diferents tècniques. Dolors Sans segueix una tècnica innovadora que consisteix a treballar sense motlle i això li permet molta llibertat, penso que ha renovat la imatgeria festiva tema de dracs i bèsties. En Ramon de Sarandaca treballa amb motlle de guix i ha canviat molt la psicologia dels gegants, sempre s'inspira en persones reals, i en David de Navata és un gran exponent de la tècnica del cartró pedra creant unes formes molt peculiars. Penso que cal un altre llibre que parli d'altres tallers. Que es dediquin únicament a això, n'hi ha uns quinze, a tot Catalunya.
El llibre és molt visual.
Té unes 300 fotografies, que a més són inèdites, i de taller. També el llibre té una lectura d'experts, perquè inclou articles de diferents especialistes i parla de la tècnica i al final un recull de les peces. Els tres tallers junts han fet unes mil peces úniques. A Catalunya es calcula que hi ha uns 3.500 gegants i entre 3.000 i 3.500 peces de bestiari i ningú s'atreveix a dir quants capgrossos tenim. Enlloc del món hi ha tant de bestiari com el que hi ha aquí. És una cosa absolutament catalana i popular, especialment els dracs i el bestiari, perquè no existeix en altres ciutats.
Hi ha un relleu?
Aquests tallers van començar amb la democràcia i ja fa més de trenta anys que treballen. Ara fa uns anys que hi ha una segona generació, són gent que ha estudiat belles arts i que es dediquen a això per la gran demanda que hi ha. És la millor època, pel que fa al bestiari festiu, a Catalunya.
