"Quin és el vostre nom? Què us entusiasma i què fa que el vostre cor bategui? Expliqueu la vostra història. Vull escoltar la vostra veu i les vostres conviccions. No importa qui siguis, d'on siguis, el teu color de pell o la teva identitat de gènere: alça la veu".

Així va parlar el líder de la 'boy band' Bangtan Sonyeondan (BTS), Kim Namjoon (RM), en el seu discurs a la 73º Assemblea General de l'ONU al setembre de 2018. La banda llavors portava una mica més d'un any col·laborant amb UNICEF a la campanya #EndViolence. Jin, RM, Suga, j-hope, Jimin, V i Jungkook, d'entre 21 i 26 anys, es van convertir l'any passat en la primera banda sud-coreana a aconseguir el #1 a Billboard amb el seu disc 'Love Yourself: Answer'. La seva base de fans, el seu 'Army', és reconeguda com una de les més potents d'Internet, i també és la responsable que Bangtan acumuli tants premis per popularitat en xarxes socials.

En el seu carisma i el seu missatge radica el seu èxit internacional. L'amor propi, la salut mental, la incertesa pel futur i la pressió a què es veuen sotmeses les noves generacions sud-coreanes a l'intentar tirar endavant una societat en depressió econòmica són temàtiques recurrents en les seves cançons. Que els membres siguin els que escriuen i produeixen la majoria dels seus temes -sobretot els rapers de la banda, RM, Suga i j-hope- és un altre punt a favor per sobresortir en una indústria en què l'habitual és que les lletres siguin procedents de compositors suecs.

Si bé el K-pop es caracteritza per acoblar la música coreana amb el hip-hop, R&B i pop nord-americà, amb lletres que alternen entre el coreà i l'anglès, BTS sobresurt per fer-li un major espai i importància a elements de la seva cultura a les seves cançons. Només cal veure el videoclip de 'Idol', en la qual els nois, vestits amb 'hanboks' i 'durumagis', ballen al ritme del Pansori, el cant tradicional coreà.

En entrevistes per a mitjans nord-americans, davant la repetidíssima pregunta de si tenen pensat produir un àlbum sencer en anglès, RM, qui millor domina l'idioma dels set, es limita a respondre: "No volem canviar la nostra identitat o la nostra autenticitat per aconseguir el número u. Això no seria BTS".

Pot ser que ara Bangtan visquin oficialment a The Hill, a Hannam-dong, el complex residencial més car de Seül, i que en els últims mesos j-hope i Jungkook hagin adquirit en efectiu el seu segon habitatge a Seoul Forest Trimage, però aquestes són coses a les que només ara comencen a acostumar-se. Fins a finals de 2016 els set vivien sota mínims i dormien en una mateixa minúscula habitació amb lliteres proporcionada per BigHit, la companyia sota la qual van debutar amb el tema 'No More Dream' el 2013, i amb la qual el passat octubre han tornat a signar uns altres set anys de contracte.

Triomfar com 'idols' havent signat amb una companyia petita no és fàcil en l'oligopoli de la indústria musical de Corea del Sud, en la qual solen despuntar els grups produïts per les companyies conegudes com 'Les tres grans': YG, SM i JYP. Dins de la indústria (com recentment ha declarat en una entrevista Sunmi, del grup de JYP Wonder Girls) es diu que BTS, que van començar des del no res, estan ara obrint-li el camí a Occident als artistes sud-coreans que estan per arribar.