02 de abril de 2019
02.04.2019
Figueres

Marina Hidalgo crea una ficció on la societat es venja radicalment dels agressors

La psicòloga i escriptora figuerenca presenta la novel·la «La hora de La Camada» el 10 d'abril a Figueres

02.04.2019 | 07:50
Marina Hidalgo amb el seu nou llibre

Què passaria si, de cop, arran de la passivitat de la justícia i la impunitat d'uns quants, una organització feminista, sota el nom de La Camada, es dediqués a impartir justícia radical i física entre aquells que violenten les dones? Això és el que s'ha plantejat la psicòloga figuerenca Marina Hidalgo en la seva segona novel·la, 'La hora de La Camada', que es presenta el dimecres 10 d'abril, a les 8 del vespre, a Llibres Low Cost, a Figueres, de la mà de l'escriptora i editora, Elisabet Riera.

'La hora de La Camada', emmarcada dins el gènere policíac, no té res a veure amb la primera incursió que va fer Hidalgo, fa tres anys, en el camp de la literatura, ' La locura de las mariposas',una història on es barrejava acció, aventura, romanticisme i història. 'La hora de La Camada', també escrita en castellà però aquest cop autoeditada, s'inspira en l'actualitat i tot allò succeït a Espanya entorn del cas de La Manada. A partir d'això, Hidalgo es permet «certes llicències com a escriptora per anar una mica més lluny». L'autora, doncs, posa el lector en el dilema moral de decidir què fer «quan la societat es pren la venjança i l'agressor es converteix en víctima».



Què fer amb la nostra consciència?


Hidalgo confessa que ella es considera feminista, i advoca per la igualtat de drets home-dona, però que no ha escrit aquesta novel·la «per donar lliçons a ningú», sinó per veure «què fem amb les nostres consciències». De fet, en dibuixar els seus personatges, l'autora no es posiciona en un punt de vista concret, sinó que va saltant d'un a un altre «per no condicionar». Els protagonistes principals són dos inspectors de policia, l'Etna i en Marc, i, seguint les seves passes, el lector es deixa conduir per una acció que no té aturador. En cap cas, Hidalgo no ha volgut recrear-se escrivint escenes gore o sagnants, com sí reconeix que fan alguns autors consagrats, per exemple, en novel·la històrica. «Hem de reflexionar com anem empassant-nos el masclisme, fins i tot, en la literatura», comenta.

Cal destacar la portada del llibre, la imatge d'un petit nino malmès i abandonat entre males herbes. La fotografia, molt simbòlica, la va fer la mateixa autora de forma casual. Només veure l'escena va saber que era la imatge que cercava. No errava.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook