26 de març de 2019
26.03.2019
Roses

Les interioritats de la casa Rahola Berga de Roses

Construïda l'any 1900 i adquirida fa poc per l'Ajuntament, és dels pocs vestigis que queden de l'antic eixample de Roses

25.03.2019 | 20:02
L´alcaldessa i responsable de Patrimoni, Montse Mindan, defensa la compra de la casa Rahola com un pas per preservar la memòria dels rosincs.

La casa Rahola Berga de Roses va ser feta construir l'any 1900 pel capità de vaixell i consignatari marítim local, Josep Rahola Berga (1856-1923), oncle del ministre Pere Rahola Molinas. És, juntament amb la casa Mallol (actual edifici consistorial), la casa Matas, la casa de les Marqueses de Llinàs i la casa Canals, dels pocs vestigis que queden d'aquell antic eixample rosinc aixecat a primera línia de mar. Fa poques setmanes, l'Ajuntament presidit per Montse Mindan va fer pública la seva adquisició per ubicar-hi l'arxiu municipal. Amb aquest gest, no només es preserva el patrimoni arquitectònic local, sinó que també es dignifica la tasca de servei de l'arxiu, actualment dispers en quatre espais diferents, tots ells de lloguer.

L'accés a l'edifici històric, que encara conserva ferides de la guerra civil a la seva façana i, fins i tot, en el seu interior, s'hi entra per una porta gran de fusta. La planta baixa està alçada per, com explica l'arxiver municipal, Josep Maria Barris, evitar la brutícia i l'aigua de l'exterior. Aquesta planta de sostres alts es divideix en quatre habitacions i una cuina moderna. Des d'aquesta s'accedeix a un pati interior com el que tenien totes les cases antigues del carrer i que cap d'elles ha preservat. Com a curiositat, en el pati es va trobar la tortuga de la família, que tenia noranta anys, i que ara resideix al Centre de recuperació de tortugues de l'Albera, a Garriguella.

Per l'escala presidida pel retrat de Rahola Berga, es puja al primer pis, molt espaiós, on feia vida la família. Les habitacions són àmplies però poc ornamentades. Curiosament, només hi ha un sostre policromat, el d'una estança molt petita on hi ha una pica, amb una aixeta, feta amb pedra de Girona de color verd. A la planta superior, ara amb escalons senzills marcant diferències, hi dormia el servei i hi havia l'assecador, amb un sostre baix, força malmès, fet amb cairats de fusta. També hi ha un terrat que ofereix unes vistes impressionants del front de mar.

Elements originals a preservar


Una de les voluntats és preservar tots els elements historicistes, com algun dels enrajolats dels terres, algunes portes de fusta o, per descomptat, alguns dels pocs ornaments dels sostres. De la casa en destaca també l'existència de dues llars de foc. Com explica Barris, era de les poques cases que en tenia, cosa que va ser un al·licient per poder-la llogar –concretament algunes estances– després de la guerra civil.

Una caixa forta tancada durant cent anys


Qualsevol casa que resta tancada durant anys sempre amaga alguna que altra sorpresa. La casa Rahola Berga no és una excepció. Així, en una de les parets d'una habitació de la planta baixa, es va trobar una caixa forta que feia cent anys que no s'obria. Quan ho van fer, en el seu interior no es va trobar res de valor, però sí una petita curiositat. I és que els anteriors propietaris havien utilitzat l'exemplar d'una Vanguardia del 1904 per posar-la a la base de la caixa.

També s'han descobert uns retrats de familiars, que es faran restaurar. Un d'ells, on es veu una dona vella, poc agraciada, restava totalment amagat. Ningú sap qui és, tot i que s'especula si era la mare d'una de les tres dones amb les quals es va casar Rahola Berga.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades