Confesso que la literatura de viatges sempre m'ha fascinat per la capacitat que té d'obrir portes a mons diferents, molts d'ells encara enigmàtics. Malgrat aquesta potència suggeridora, no és un gènere a l'alça a casa nostra. Per això, quan una editorial, com Tushita Edicions, aposta per invertir-hi, cal celebrar-ho. I potser més si un dels autors que escull és figuerenc. Es tracta de l'educador social i mediambiental Xavier Vizcaíno, qui ha traçat el seu propi paradigma al voltant d'una de les terres més enigmàtiques del Carib. El resultat de l'experiència, després de tres viatges, es recopila a Cuba, l'illa prohibida, que es va presentar la setmana passada a Llibres Low Cost, a Figueres.

El llibre de Vizcaíno té un propòsit clar, desmuntar un a un els tòpics, o simplement, les mentides que s'han edificat al voltant de Cuba i que l'han acabat titllant com «un infern». En resum, explicar-ho tot, «allò interessant, però també allò criticable» i comparar-ho amb la nostra realitat. Per fer-ho, Vizcaíno va apropar-se al territori de la millor manera: fent acampada lliure. Això el va portar a travessar el país dues vegades i a conviure amb una quarantena de famílies cubanes, totes elles gent molt senzilla que van obrir-li les portes de casa seva, compartint la seva generositat, infinites converses i experiències, algunes realment insòlites com ara una sessió de santeria durant la qual «em van voler convertir». «Quan viatges busques allò diferent per aprendre d'ell», reconeix l'autor.

Durant la presentació, Vizcaíno animà els presents, i els potencials lectors, a «llegir el llibre i anar a Cuba» sempre «amb respecte i sense prejudicis». L'autor va denunciar la criminalització i el setge brutal que pateix l'illa a mans dels Estats Units, quelcom que al seu parer podria justificar, per seguretat, la limitació de llibertats que pateixen els cubans. En aquest sentit, Vizcaíno va fer l'exercici de comparar els incompliments de drets humans entre els Estats Units i Cuba. Les xifres sorprenen: 65 a 16 camps, respectivament. Cuba, a més, és una potència biomèdica fabricant el 70% de la seva producció farmacèutica i venent medicaments a preu de cost als països més pobres. «Tot això ens ajuda a relativitzar i a respectar aquelles realitats que ens intenten amagar», conclogué Vizcaíno qui ja té a punt un nou llibre, aquest dedicat a Panamà.