Microviatges, un taller d'introducció a la creació literària, ha treballat entre els joves el plaer de l'escriptura com a eina d'expressió i de comunicació: «Des que neix la inspiració o la idea fins que l'autor/a explica la seva idea als altres» comenta Carme Caum, de l'Associació Entretemps i directora de l'activitat. «Escriure només és una excusa per expressar la nostra creació i desenvolupar la nostra idea», destaca.

El taller es va cloure dimarts passat a la biblioteca de Figueres, amb la participació d'un grup de joves, en aquest cas tot noies, d'entre 12 i 16 anys que al llarg de quatre setmanes han pogut desenvolupar diferents tipus de textos a partir de dinàmiques ludicodescriptives. «Hi han participat joves que ja escriuen i que tenien un interès previ per l'escriptura». L'escriptura és un viatge, tan intern com extern, en relació amb un mateix, però també amb l'entorn i amb l'altre, d'aquí el nom del taller. Els alumnes sovint diuen: «La inspiració fent una redacció no la trobo». Aquest exercici s'acaba convertint en quelcom repetitiu i monòton, assenyala Caum: «No obtenen les eines per crear el seu escrit». «A través d'elements com els disparadors de la imaginació, que són jocs literaris, tots els nens es posen a escriure i ho fan de molt bon grat. En veure els resultats, queden molt sopresos i amb ganes de continuar».

Consignes creatives

«Les consignes que donem neixen a partir dels jocs literaris que van inventar els surrealistes a tot Europa. L'objectiu era revolucionar el llenguatge artístic i literari i d'aquí van sorgir jocs com el del cadàver exquisit, pels quals es deixa lliure el pensament sense que intervingui la raó». Els exercicis que es fan en cada sessió són senzills: «De vegades proposem fer un cal·ligrama, el nen ha de pensar un objecte i fer una llista preparatòria de paraules sobre aquests objecte, amb les quals hauran de fer el dibuix i omplir-lo. Sembla senzill, però hi ha tota una investigació per part del nen que fa el cal·ligrama».

Una altra de les propostes és escriure a partir d'un catàleg d'objectes impossibles, que permeten treballar l'absurd i potenciar la imaginació: «Els expliquem que els objectes poden tenir una ànima igual que els vegetals. Ells han d'inventar el seu objecte i introduir-lo en el seu relat». En cada exercici, sempre hi ha una part de creativitat i de treball de la llengua, assegura Caum. «Aquest doble treball no deixa mai d'anar de la mà. Per escriure millor han de dominar el llenguatge, han de conèixer-lo i han d'atrevir-se a provar coses i moltes vegades els joves rebutgen el que consideren estrany». Treballar sempre d'una mateixa manera la llengua acaba limitant l'alumne: «Llavors s'avorreixen i no veuen més enllà del que els mestres proposen com a cosa estàndard. Nosaltres oferim l'espai i les eines perquè ells trobin la confiança a través de l'experimentació», primer en grup i després a escala individual. Quan els alumnes queden bloquejats amb massa pensaments al cap, i no hi ha res que surti, «és quan nosaltres hem de començar a picar pedra seriosament i no és fàcil».

L'Associació Entretemps va ser creada per Marie-Noëlle Marange i Carme Caum. Juntes proposen també un curs de formació per a mestres, que ara està en tràmit de reconeixement per part de la Generalitat: «Si els mestres apliquessin aquesta metodologia, fomentarien la creativitat i obtindrien resultats totalment diferents» assegura Marange.

A Figueres, les sessions podien començar amb la lectura d'un relat o poema d'escriptors i poetes inspiradors. Amb material divers sobre la taula «donem una estona perquè cadascu tingui el seu moment per escriure i, en acabar, un temps per llegir a la resta de participants el que s'ha plasmat en el paper, amb ocasió de comentar-ho entre tots i enriquir el text. El públic ha d'escoltar i després fer preguntes per fomentar el diàleg i la crítica constructiva, fomentem l'argumentació. A part del treball d'expressió escrita i oral, potenciem la comunicació entre ells i el respecte, fer silenci quan un llegeix». El taller s'ha instroduït amb èxit a escoles com la d'Argelaguer, amb bona predisposició dels mestres, explica Maranges, i a Medinyà, adreçat als mestres.