Albert Carol (la Bisbal d'Empordà, 1980) es considera, aquests dies, un home afortunat. Fa temps que escrivia poesia, a modus de reflexió o imatge després d'alguna lectura o, fins i tot, davant una paraula enigmàtica o contundent. En algunes ocasions, compartia aquestes creacions a les xarxes. Un bon dia, l'editora Gemma Garcia, de Vitel·la, va proposar-li fer-ne un llibre. Així ha nascut «regalimant tinta entre el tu i jo», un poemari d'edició exquisida, amb poemes breus inspirats en l'amor i la vida, poemes que mereixen una degustació suau, lenta. De fet, el llibre, que s'ha presentat aquest diumenge a la llibreria Vitel·la de l'Escala, arriba amb prescripció perquè, com adverteix l'autor als seus futurs consumidors, «no em llegiu, si no sou lectors».

Per Carol, aquest primer llibre ha estat, sens dubte, «un repte» que s'ha anat gestant «sense presses», ni per part de l'autor ni per part de l'editora. El resultat és «un tractat d'amor minimalista» amb moments tan vibrants com quan diu: «Acaricio el teu nom arrapat a la pell i s'obren els porus i noto com s'escampa. La fiblada al cor és imminent». Carol qualifica la seva poesia de «senzilla», comprensible, i, en resum, «un homenatge a la lectura». Perquè si té quelcom Albert Carol és un amor arrauxat pels llibres. «Jo soc lector», es considera a si mateix. «Llegeixo cada dia des dels 16 anys i no recordo dia de no haver llegit», afirma. Ell és d'aquells que llegeix quan els altres dormen. I del llegir, arriba a l'escriure. «No concebo l'escriptura literària sense la lectura», diu tot apuntant les idees, que en el llibre són com vasos comunicants, del «llegir amb els ulls i llegir amb el dits perquè també llegim el cos amb els dits i amb els ulls, el llibre».

Carol és molt conegut pels usuaris habituals de la biblioteca Fages de Climent de Figueres, on treballa, fent de bibliotecari, des de fa quinze anys. Llicenciat en Filologia Hispànica i Documentació, va viure una etapa com a llibreter a la desapareguda Llibreria Mallart. Posteriorment, ja va passar a formar part de l'equip humà de la biblioteca figuerenca. Tots aquests anys l'han fet conèixer en profunditat el món editorial: tant les seves llums com les seves ombres. Per aquest motiu, veient i tocant el poemari ara editat, se sent molt orgullós. «Per mi és un regal haver publicat l'obra en un lloc seriós com Vitel·la i el que vingui seran altres regals», assegura l'autor. Un d'ells, així ho considera, és la portada seductora que llueix, il·lustrada per l'obra Lectora sobre blau (2012) de l'artista Carme Sanglas.

El llibre «mostra qui soc jo» i obre portes a les pors, als dubtes. «No concebo cap obra que no sigui a través de l'autor», afegeix. Dins la línia, ell fa seu, i l'afegeix al principi del llibre, el vers d'Antoni Clapés a Pluja: «Tracta, amb humilitat, de fer universal la teva experiència». Perquè es tracta que, a través de la pròpia vivència, allò toqui als altres. «Si això fos jo i prou, no tindria sentit publicar-ho, però si ho conceps que pot arribar a la resta, és evident que ha de passar per tu», explica. L'estil de Carol també és personal. Els seus versos són lliures, fins i tot, no cerquen rimes concretes. Amb la seva lectura, que, a moments, esdevé quasi viciosa, el lector queda atrapat en una història reconeixible perquè és el procés de la vida mateixa que inclou l'amor, el desamor, la mort. Un procés que l'autor ens posa a l'abast sense pretensions, quelcom que explica el perquè no apareix en tot el poemari ni una sola lletra en majúscula.

La llista d'agraïments inclou persones ben properes a l'autor, com la seva dona Dolors a la qual li fa ofrena del poemari perquè «Ella és el tu», però també a d'altres que no coneix personalment però a les quals està unit per l'interès lector i en les quals ha trobat bons consells. A banda de la presentació a l'Escala, també està prevista la presentació a la Bisbal d'Empordà (dissabte 23, a les 12 del migdia, a la llibreria La Siglantana), a Figueres (dissabte 30, a les 12 del migdia, a la biblioteca) i finalment, a Vilamacolum, on Carol viu des de fa anys.