Éliphas Lévi és el pseudònim rere el qual s'amaga Alphonse Louis Constant (1810-1875), escriptor, agitador polític, «mag», cabalista i socialista utòpic d'origen francès. Aquesta darrera faceta és la que queda més clarament plasmada a 'El hechicero de Meudon' (1861), una novel·la d'aventures i desventures, excepcional dins la seva producció, on l'autor fa un cant a la vida, a la llibertat de pensament, a la no acceptació de les normes, fets que el van dur a la presó en més d'una ocasió. Ara, l'editorial WunderKammer recupera el títol i l'edita, per primera vegada, al castellà amb traducció d'Eva María de Miguel i amb pròleg del crític d'art i escriptor Enrique Juncosa.
«Aquest és un llibre molt solar, alegre i vital on el protagonista, Fray François, defensa el bon menjar, el bon beure i la natura», explica l'editora Elisabet Riera. L'autor va escriure 'El hechicero de Meudon' com una mena de recreació lliure de la vida de l'autor francès François Rabelais, qui va viure al segle XVI i a qui Lévi admirava i en qui veia una ànima bessona. «S'identificava amb Rabelais i, de fet, quan llegeixes el llibre no saps si explica la vida d'ell o la seva pròpia», diu Riera. Una de les constants del llibre, doncs, és la referència als universos creats per Rabelais a 'Gargantúa i Pantagruel'. «És un exercici d'estil molt notable perquè recrea la vida de l'autor amb el seu estil i posant en valor el seu propi missatge», afirma l'editora, qui se sent molt propera al que fa Lévi. «Ell rescata el que segles abans connecta amb les seves idees, el mateix que faig jo ara amb WunderKammer; és, doncs, com una carrera de relleus perquè no desaparegui», somriu.
Per a l'editora, allò que volia Lévi que no es perdés de Rabelais és, sobretot, la utopia de l'abadia de Thelema, «un lloc utòpic on tot està pensat perquè tothom sigui lliure i faci el que vulgui, amb l'única norma que no hi ha normes». Rabelais pensava que «si es creava un lloc on tothom tingués de tot per desenvolupar la virtut, la gent només voldria el bé i no hi hauria maldat». Un pensament humanista que compartia Lévi així com, ara, la mateixa editora.
Una vida també de novel·la
Una vida també de novel·la
Com el protagonista d''El hechicero de Meudon', Éliphas Lévi també va tenir, certament, una vida aventuresca. Fill d'un sabater, va estudiar en una escola gratuïta on un abat l'introduí dins les pràctiques màgiques. Posteriorment entrà en un seminari catòlic d'on va fugir, sense ordenar-se sacerdot, perquè s'havia enamorat d'una jove. L'amor va durar poc perquè la noia l'abandonà. Anys més tard, Lévi va tornar a ingressar en una abadia, la de Solesmes. Allà va accedir a la biblioteca i als llibres gnòstics i místics que conservava. «És on es va instruir», reconeix Riera, tot afirmant que Lévi «és un gran humanista europeu que tenia uns coneixements molt amplis i diversos». «Era un home renaixentista, ara li diríem humanista, un home amb una cultura profunda i oberta, cosa que ara s'està perdent i que cal reivindicar».
La vessant per la qual Éliphas Lévi és més conegut, però, és la màgica i la vinculada a les ciències ocultes com la càbala. Dins la seva prolífica producció, molta d'ella pòstuma, se'n destaca el llibre, 'Dogma y ritual de la alta magia' que li va atorgar certa fama a finals del segle XIX.
