12 de març de 2019
12.03.2019
Figueres

Les històries de víctimes de violència masclista, a Aüc

L'obra es va presentar al Teatre Jardí de Figueres el passat 10 de març

11.03.2019 | 19:26
A Aüc, música, teatre i dansa convergien per crear un únic relat.

Un crit ofegat d'una dona en un matalàs aliè. Uns calçotets de color verd pistatxo i una mà molla que no és del gelat que li regalimava per la mà feia uns moments. Una dona que torna de festa i passa per un túnel de metro. Quan en surt, li han fet de tot. Una mà esquerra inútil i incapaç d'escriure el que ha passat. «He dit que no?» o «Quantes vegades he de dir que no, abans que aquesta situació es converteixi en una agressió?». De tot això parla Aüc. El so de les esquerdes. L'obra, que es va presentar el diumenge passat, 10 de març, al Teatre Jardí de Figueres, parla de laments ofegats de dones que han estat víctimes de violència masclista. Un relat dur en què s'expliquen diverses històries en primera persona, i on el públic se sent més partícip que mai d'aquestes realitats que han estat tantes vegades silenciades.

Les Impuxibles i Carla Rovira presentaven una proposta multidisciplinària on música, teatre i dansa convergien per crear un únic relat.

Diàlegs i monòlegs colpidors que expliquen històries que van de tu, de mi, de nosaltres, sense literatura ni morbositat. Les coreografies d'Ariadna Peya, on, una vegada més, ens demostra que la dansa pot ser una eina que ajudi a culminar el contingut expressiu de qualsevol missatge. Tot això maridat amb el piano i la música de Clara Peya, que t'abraça amb les seves melodies fent que t'envaeixi un sentiment de buidor quan s'esvaeix l'última nota.

La proposta que es va presentar al Teatre Jardí, i que incloïa un col·loqui postfunció, estava inclosa dins de les activitats programades amb motiu del Dia Internacional de les Dones, va rebre una nominació als Premis Butaca 2018 a Noves Dramatúrgies i a Clara Peya per la millor Composició Teatral.

Aüc és una obra que no deixa a ningú indiferent i et fa reflexionar sobre el poder que els homes es creuen amb el dret d'exercir sobre les dones, encara avui en dia. Un retrat que parla del dolor que queda a les esquerdes de la pell i que creix a dins nostre en forma d'arrels, que t'erosionen per dins. Un relat colpidor i necessari que evidencia la necessitat de trencar amb el silenci i demanar auxili.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook