Qui eren i què van aconseguir les grans dones de la història. Una gran aventura protagonitzada per dissenyadores, ballarines, escriptores, pintores, aventureres, científiques... La col·lecció Pequeña&GRANDE, d'Alba Editorial, arriba al 24è títol d'una proposta que uneix la literatura per la via de la biografia en forma de conte i la imatge creada per prestigioses il·lustradores. Dones singulars i valentes que van deixar una petjada inesborrable i lliçons que segueixen vigents avui més que mai. Dos milions d'exemplars venuts a tot el món donen testimoni de l'èxit de la col·lecció. La seva creadora, María Isabel Sánchez Vegara, recorda com si fos ahir aquell dia del 2014 quan...

... «Buscant un conte per a les meves nebodes i trobant-me amb "La Bella Dorment" vaig pensar que seria genial fer una altra mena de contes per a elles. Contes que parlessin de dones de veritat, autònomes, valentes i somniadores».

De petita a gran, com ha crescut la criatura en aquest temps?

Quan va aparèixer el primer títol de Pequeña&GRANDE, el dedicat a Coco Chanel, ningú a les llibreries sabia molt bé on s'havia de col·locar aquell estrany llibre negre i rosa. Cinc anys després, les biografies infantils, sobretot, aquelles dedicades a grans dones, tenen la seva pròpia lleixa en qualsevol botiga de llibres. Pequeña&GRANDE va suposar un canvi radical en el món editorial infantil, el naixement d'una categoria. Ja són més de vint títols publicats a Espanya, més de vint els idiomes en què s'ha traduït la col·lecció i dos milions de nenes i nens de tot el món que es diverteixen i s'inspiren amb les seves històries.

Quins criteris se segueixen per escollir els personatges?

Un de molt bàsic: elegeixo aquells personatges als quals m'hauria encantat conèixer de petita. En realitat, no es tracta tant que hagin estat les primeres o els primers en alguna cosa. Sinó que hagin perseguit el seu propi somni fins al final sent fidels a sí mateixos.

Com definiria les formes i el fons dels llibres?

Són biografies en forma de conte, amb rimes senzilles i textos curts, que cedeixen el protagonisme de la pàgina a la il·lustració.

Quin perfil de lectors té?

No sé quina és la franja d'edat exacta, perquè en cada edat la forma de mirar el món és diferent i la forma de donar sentit a un conte, també. Suposo que a partir que comencen a llegir és una bona edat perquè entenguin el significat complet de la història. De tota manera, fa ja gairebé un any que vam llançar una versió simplificada per a nadons i fins i tot a ells els encanta.

L'entreteniment és un bon aliat de la divulgació?

És el millor aliat. A ningú no li interessa allò que el pot avorrir. Molt menys a un nen.

Són llibres per als més petits dels quals poden gaudir els grans?

Diria que sí. Moltes persones sense nens a les seves vides m'escriuen dient-me que estan enamorats de la col·lecció. I jo, feliç.

Què aporta una col·lecció com aquesta al feminisme del segle XXI?

Una mirada en positiu, una reivindicació a través de la celebració i un referent a seguir per a les nenes i els nens que construiran el dia de demà.

S'intenten alternar figures més conegudes amb d'altres menys famoses?

Aquesta és la intenció, sí. Tot i que evidentment hi ha noms que sedueixen més el públic que altres i no tots els títols tenen el mateix impacte. A Espanya sens dubte és Frida Kahlo la que causa sensació. A la resta del món, Coco Chanel i Marie Curie estan endavant.

Hi ha perfils més complicats que d'altres a causa dels seus destins tràgics? Per exemple, Anne Frank?

Sí. En els meus contes, les protagonistes no moren mai, sempre tornen a ser nenes que veuen complerts els seus somnis al final de la història. En el cas d'Anne, fa ser impossible seguir aquesta estructura sense faltar a la seva memòria.

Gairebé totes les protagonistes tenen un aspecte en comú: van ser pioneres en el seu camp, i en algun cas en mons dominats per homes. És intencionat?

La intenció és acabar amb els estereotips i les etiquetes que encasellen les persones. I això és just el que fan els pioners: trencar motlles a partir dels seus propis actes.

Imagino que la llista d'espera deu ser gran. Alguna petita indiscreció sobre futurs títols?

La llista de personatges és inacabable i ara mateix estem treballant en 20 nous títols. Com deia, acabar amb els estereotips és l'objectiu de la col·lecció. Ni a totes les nenes els agrada jugar a nines ni a tots els nens tenir un camió. Per això la col·lecció creix incorporant nous personatges no només femenins sinó també masculins. Com Rudolf Nuréyev (el gran ballarí clàssic), Mahatma Gandhi o Federico García Lorca. I per descomptat, grans dones com l'escriptora Mary Shelley, l'educadora Maria Montessori o l'arquitecta Zaha Hadid.

Hi ha dones de la col·lecció que van marcar-la, a vostè, quan era petita?

Si he de ser sincera, l'única que em va marcar va ser Gloria Fuertes. Quan tornava de l'escola, posava la tele i em quedava embadalida escoltant-la recitar amb la seva veu d'óssa. A les altres, les vaig conèixer molt més tard, ja de gran. D'aquí neix la importància que a les nenes i els nens d'avui en dia no els passi el mateix.

Hi ha un patró definit per a les il·lustradores o tenen llibertat de recreació?

A l'hora d'escollir una il·lustradora per al projecte partim de dues premisses: la primera és que el seu estil reculli part del caràcter del personatge del qual parlarem, que sigui capaç de reflectir la seva personalitat. La segona és que sigui coherent amb la resta de la col·lecció, que hi hagi una certa continuïtat i coherència entre un títol i un altre. A partir d'aquí, és un treball en equip, on totes les aportacions sumen. Sempre suggereixo idees per a la portada i cadascuna de les il·lustracions que acompanyen el text. De vegades són les que acaben materialitzant-se en la pàgina mentre que altres vegades a la il·lustradora se li ocorre alguna cosa millor.