L’exposició Pell és un treball en procés de l’artista Pilar Farrés. Fa dos anys, en la recerca de la pròpia identitat, va iniciar una reflexió molt personal sobre el pas del temps, sobre l’existència, sobre la muda vital i artística al llarg de la vida. S’inaugura aquest dissabte a les vuit del vespre, a l’espai de Ca l’Anita de Roses i està composta per dotze peces que són bocins de teles que l’artista ha realitzat al llarg de la seva trajectòria i des de la seva infantesa.

Dues de les peces que ara s’exposen a Roses s’han vist recentment a l’exposició col·lectiva Femineo, a València, i són part d’un treball que també va començar a despuntar en la darrera edició de la mostra Empordaneses, «dedicada al canvi climàtic i a l’erosió que aquesta deixa en la pell», comenta Farrés. A partir d’aquí, l’artista ha anat deconstruint i construint peces que ja tenia. La mostra que s’inaugura a Ca l’Anita «representa els cicles i el creixement artístic en què el llenç és una pell, metafòrica i real alhora, en què queden gravades les emocions, els impulsos i les cicatrius de cada etapa viscuda i passada» explica l’artista. Tal com analitza el comissari de la mostra, l’historiador Toni Martínez: «Els fragments retallats de tela que conformen la seva obra són pintura (pigment sobre tela), són escultures (tenen volum i no oculten la seva condició d’objecte en l’espai), són objectes, són records, però, per sobre de tot, són engrunes de temps, retalls d'experiències viscudes que ens han fet ser tal com som».

Són peces antigues que ha «estripat» i transformat totalment fent-les desaparèixer per crear-ne de noves, capes sobre capes que emulen una mena de pell que amaga emocions i records, explica l’artista. És una manera de representar els cicles i el creixement artístic, les cicatrius de cada etapa necessàries per avançar: «Mudar la pell és necessari per créixer, és un procés de transformació constant» diu l’artista.

Farrés no s’allunya de la nostàlgia en aquest procés sinó que, diu, «és un exercici d’identitat» on pot expressar certa alliberació i «realització que permet comprometre’s amb el futur».

Pel comissari de l’exposició, Toni Martínez, «cada nova exposició de l’artista és fruit d’un tornar a fer. Un desfer-se d’allò ja expressat per tornar a expressar alguna cosa no dita. Així i tot, la seva forma d’apropar-se als objectes, el seu estil, es manté sempre». «La pell es regenera constantment, crea nova vida. Com la serp que muda la pell per poder créixer, els homes i les dones necessitem destruir per tornar a construir, desfer per tornar a fer. Per això, el que ens proposa l’artista empordanesa no és una visió tràgica del pas del temps, sinó la pèrdua com una nova oportunitat, una nova acció, en el seu cas artística, per poder tornar a crear».

La mostra estarà oberta fins al 7 d’abril i després l’artista continuarà al seu taller processant aquest treball que també vol fer una reflexió més concreta, una reflexió de gènere: «Les teles que han acompanyat les dones al llarg de la història. La dona ha estat l’encarregada de cosir, de planxar, de rentar, d’estendre la roba. L’acte de trencar la roba i utilitzar-la per crear una altra cosa no deixa d’amagar també una reivindicació del paper de la dona i de l’artista» conclou Martínez.