La directora del Museo del Juguete de San Isidro fa una estada al Museu del Joguet de Figueres

Cecilia Pitrola arriba de l'Argentina amb diversos objectes-joguets representatius del Museo del Juguete de San Isidro. Un d'ells, un autòmat de fusta fet per l'artesà Henan Lira, que ara forma part de la col·lecció del museu figuerenc.

Com és el museu que dirigeix?

Un museu que aposta molt per la senzillesa.

On es troba aquest centre?

Als afores de Buenos Aires, en el municipi de San Isidro. És estatal, públic i es va inaugurar el 2011.

Va néixer fruit d'alguna col·lecció o per impuls polític?

A Buenos Aires no existeix cap altre museu del joguet, gairebé ni a l'Argentina, perquè el que hi ha és al sud del país i és molt diferent. Així va ser com una oportunitat, una confluència de voluntats i circumstàncies. Per un costat, l'artista plàstic Jorge Meijide va tenir la idea de fer el museu. Part de la seva obra eren joguets a gran escala, com escultures. Per un altre costat, un col·leccionista de joguines de San Isidro va estar d'acord a deixar la seva col·lecció en préstec. La Secretaria de Cultura del municipi va aconseguir un edifici i el va convertir en un projecte públic, formant un equip amb Daniela Pelegrinelli com a primera directora.

Com és el museu?

És petit, ubicat en un edifici on històricament va funcionar una casa de guarda per a nens i nenes que van ser separats dels pares per diversos motius, del 1941 al 2005. Així, el museu transcendeix la col·lecció en el sentit que busca tenir una rellevància social i que aquesta sigui un disparador per interpel·lar la societat en relació amb temes vinculats amb la infància i els drets dels nens, en particular el dret al joc. Treballem en aquesta línia amb projectes especials.

La col·lecció ha anat creixent?

Sí, hem anat rebent donacions particulars i avui tenim una col·lecció modesta, en relació amb la del Museu del Joguet de Catalunya d'uns 1.400 objectes, que són representatius del joc a l'Argentina i dels jocs que circularen, nacionals o importats, reflectint el que va ser la indústria argentina i les formes de jugar. Treballem també amb el patrimoni lúdic intangible. Així encarem projectes d'història oral, fem esdeveniments i tallers que busquen recuperar les formes de jugar, les cançons, les rondes, els jocs de fils... tot el que es transmet de generació en generació i de manera oral, però que no hi ha objecte que ho representi.

Fan molts actes exteriors.

Pensem en el museu com una institució de rellevància social, que busca tenir una importància per a la comunitat, una funció i un impacte social. En totes les nostres accions, busquem que la construcció de la memòria i del gaudi en relació amb el joc i els joguets sigui una construcció col·lectiva. Som molt permeables a propostes que fan els veïns i que el lloc sigui un espai d'eco d'actes lúdics.

És a dir, molt proper.

El nostre públic és molt local, no tenim turistes.

Va ser, o és, important la indústria del joguet a l'Argentina?

Es va formar a partir d'immigrants d'aquí i va tenir els seus alts i baixos, però també circulaven bastants joguets importats i moltes de les fàbriques argentines es van nodrir dels oficis dels immigrants europeus, també catalans, que al llarg del segle XX van fundar tallers o van treballar-hi portant les tècniques d'aquí.

Vostè ha rebut una beca d'Ibermuseos per fer una estada a Catalunya i ha triat el Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres. En què consisteix?

És una beca de formació. Com la nostra col·lecció està en procés d'inventariar, de generar un espai de conservació, temes de conservació preventiva, era una oportunitat conèixer aquest museu que té una col·lecció tan important. Sempre és enriquidor, més enllà de les distàncies i les diferències, conèixer com ho fan altres que ho fan des de fa més temps i amb tant de desplegament.

Dues propostes diferents.

Són museus que posen el focus en diferents llocs. El de Figueres potser és més tradicional, en el sentit que el seu focus està més dirigit a la col·lecció, cosa que es justifica per la seva qualitat i història. El nostre és molt vital respecte a les activitats i el públic que rebem. Tots els dissabtes fem activitats a l'aire lliure perquè tenim un gran jardí, on grans i petits juguen a rondes, a amagar-se... i tots els diumenges fem tallers per a famílies i joves del barri. És un museu molt habitat, jo diria més que visitat, pels nens i nenes del barri. Molts d'ells venen cada setmana i alguns cada dia, perquè venen sols. Hi tenim un fort vincle i són com part del museu.

Com és San Isidro?

Forma part de l'àrea metropolitana de Buenos Aires, és part de la ciutat, però a la vegada una ciutat ella mateixa amb les seves institucions, govern. I nosaltres estem en un barri que es diu Boulogne. En el museu conviuen nens i nenes de diferents orígens socioeconòmics, perquè aquest contrast existeix fortament en el nostre barri i a San Isidro. Això també el fa interessant per esdevenir un espai d'integració a través del joc.

Fer l'estada a Figueres, què li pot aportar al seu museu?

Més enllà de les diferències, un sempre aprèn del que és diferent, suma idees, formes de treballar i ens enriqueix sobretot incorporant metodologies de treball en relació amb la nostra col·lecció que està en formació, projectant-nos més a llarg termini. És molt el que puc aprendre de tots els professionals. Compten a més amb una gran biblioteca. Tot és molt enriquidor.

Per què el va escollir?

Per la temàtica, sobretot. A més, era a la llista dels museus que volia conèixer.