Totalment immers en nous projectes com a actor, dramaturg i director teatral, IvánMorales arriba a Figueres per commoure el públic.

Amb què es trobarà el públic a l'obra 'Esmorza amb mi'

Una dissecció feta amb molt d'amor i també amb una mica de mala bava, de nosaltres mateixos i de les nostres maneres de viure les relacions, una dissecció d'emocions i sentiments. L'obra mostra uns personatges que són el que són i senten com senten, tot i que els gradaria ser més radicals i més avançats ideològicaqment, més políticament revolucionaris.

Personatges que parlen un llenguatge contemporani.

Segueix l'univers, les intencions i la filosofia de la primera obra que vaig dirigir, Sé de un lugar, fa vuit anys però al mateix temps comencem de zero amb una nova productora, Los Montoya, i una manera d'explicar històries buscant una ètica més quotidiana. Sempre hem cregut en la cultura popular en general i les coses bones si són més populars són més bones. Ens agrada fer un teatre que sigui tan contemporani al nostre temps com la música, les pel·lícules, les sèries, les novel·les que llegim i de vegades sembla que el teatre vulgui perpetuar una mirada més conservadora.

S'adreça a un públic concret.

Ja amb la meva companyia anterior, Prisamata, sempre volíem tenir les platees el més transversals possibles i aconseguir que vingui gent que no estigués acostumada a venir al teatre. Sí que penses en el públic però aquesta és l'obra que he fet, escrit i dirigit més per a mi i per als meus amics, de totes. És un bon exercici que s'ha de fer de tant en tant, perquè d'aquesta manera reforcem el compromís amb la nostra pròpia honestedat i ens alliberem una mica. També així arribes a llocs més profunds.

És un teatre reflexiu.

Sempre és un teatre reflexiu però tambe es un teatre actiu. La gent és lliure de viure l'experència del teatre que li proposem com vulgui, però la meva intenció és que sigui una experiència molt més passional i emocional que no racional. Els personatges relexionen sobre les seves emocions però sobretot reflexionen perquè no tenen una altra ocpió: són supervivents, són guanyadors, -jo sempre els dic això, als actors-, són lluitadors: no fem obres de perdedors, fem obres de personatges que amb el que tenen i el que hi ha lluiten i només per lluitar ja guanyen, perquè s'atreveixen. Reflexionen sobre com estimen i sobre com es deixen estimar perquè hi ha alguna cosa que han fet fins ara que no els ha fet feliços.

Tenir l'ofici d'actor ajuda?

En aquest cas soc autor, director i productor de l'espectacle. Tracto l'equip com m'agrada que em tractin a mi, a més aquesta obra tracta d'uns personatges que volen aprendre a estimar i pateixen i gaudeixen en l'intent i la manera de dir ha partit molt d'aquí. És una obra que ens ha fet créixer personalment i professionalment. Els actors i les actrius necessiten reptes i gaudir en escena i a mi m'agrada donar-los elements perquè és la millor motivació possible tant per a l'intèrpret com per a l'espectador que veu com l'actor i l'actriu eixamplen en viu les seves eines.

Ara la seva experiència com a director ja és important.

Aquesta és la novena obra llarga que dirigeixo. Ja tinc un record de com he fet altres obres, però això també és un gran perill perquè no hauries de saber mai com es fan les coses. Dirigir és una bogeria tan gran que es difícil no sortir una mica ferit de l'experiència, et remou moltes energies, per commoue t'has de commoure tu primer. Així que la part bona de l'experiència és que ara estic content perquè soc més feliç dirigint, dirigeixo més en pau.

Amb alguns dels actors ja hi havia treballat abans.

Sí l'Anna Alarcón i Xavi Sáez, ja són família i havíem de treballar en família per explicar la famíia que esculls i m'he envoltat d'un gran equip que treballa plegat cap a la mateixa direcció, amb una entrega dels actors total i això el públic ho valora.

Quins projectes té ara?

Estic en un bon moment, treballant com a actor en una sèrie de Netflix, com a director estrenaré dos monòlegs de teatre i com a autor també tinc un altre projecte per estrenar.