19 de febrer de 2019
19.02.2019
Figueres

La colla Dolça Tardor estrena «El Molino. Mon Amour»

La companyia de Rosa Maria Malé, dirigida per Ita Custey, presenta vint-i-sis números nous a Figueres

18.02.2019 | 19:28
Ita Custey i la seva mare Rosa Maria Malé

Fa divuit anys i mig, la figuerenca Rosa Maria Malé va liderar un projecte artístic col·lectiu amateur que, al cap del temps, i veient el gran nombre de seguidors que té, ha evidenciat ser quelcom més. Parlem de la colla Dolça Tardor. Si en els orígens eren tan sols nou persones les que el feien possible, ara ja en són quasi cinquanta. Després d'un any de pausa, aquest diumenge, a les 6 de la tarda, estrenen la seva darrera producció, El Molino Mon Amour, un gran espectacle amb vint-i-sis números de creació, totalment nous. L'escenari, de nou, és el Teatre Municipal El Jardí de Figueres.

El Molino. Mon Amour busca, com explica la directora Ita Custey, capturar cert esperit tant d'El Molino del Paral·lel barceloní com del Moulin Rouge parisenc. «És més un estat, un sentir l'espectacle i l'artista que tots tenim dins», argumenta. Ho faran possible tots els integrants de la companyia els quals, després de llargues sessions d'assajos a l'espai que els cedeix el Casino Menestral Figuerenc, presentaran vint-i-sis números representatius de diferents gèneres que agradaran a un públic molt variat.

«És divertit, distret i variat, com sempre», el descriu Ita Custey tot afegint que enguany «hi haurà algun número més atrevit». No faltarà tampoc a escena l'ànima de la companyia, Rosa Maria Malé. «Si jo soc l'ànima, la meva Ita és el cor i el cervell, ho és tot», assegura referint-se a la seva filla. En aquest sentit, Custey és la persona que coordina tot el grup i qui té cura de tots els detalls dels espectacles dedicant-li, reconeix, moltes hores del dia.

Els integrants, gent de totes les edats


La companyia figuerenca està integrada per persones de totes les edats. Els darrers anys, però, s'ha incorporat al grup un bon gruix de gent jove, quelcom que serveix de revulsiu i vitalitat a la formació, i s'han mantingut els veterans, ara ja una mica més grans. Així, els números musicals que presenten en són un reflex, ja que s'adapten a les possibilitats dels artistes. Tothom, poc o molt, té el seu paper dins la companyia. N'hi ha que cusen part del vestuari o fan detalls als barrets; d'altres fan arranjaments musicals o aporten temps per elaborar el muntatge escenogràfic que, aquest any, diuen que sorprendrà per la seva espectacularitat. També sorprendrà, com sempre, el vestuari, un dels elements essencials de la companyia.


Les vuit dècades de la fundadora


El 7 d'octubre passat, Rosa Maria Malé va complir vuitanta anys. Els membres de la companyia, amb l'absoluta complicitat de la família, van voler regalar-li una gran sorpresa: van representar-li tots els números musicals que ella ha protagonitzat al llarg d'aquests darrers divuit anys. «Va ser molt emocionant, un gran regal», reconeix, encara rememorant el moment, Rosa Maria Malé. Per ella, la Dolça Tardor ha estat un refugi que va construir per «tenir el cap distret». Malé acabava de perdre la seva filla Maria Àngels i necessitava evadir-se. Ara fa just vint anys d'aquell moment. Tot i això, ella no amaga que sempre «m'hauria agradat ser cantant, era un dels meus somnis». I després de tots aquests anys reconeix que «la Dolça Tardor, per mi, és un orgull i una il·lusió que vaig fer realitat i mai hauria pensat que durés tants anys». Malé afegeix que «haver arribat fins aquí, omplir sempre El Jardí, veure que el públic ens accepta, ho és tot», conclou.

Després d'aquests més de divuit anys en actiu, la Dolça Tardor s'ha convertit en quelcom més que una companyia. És tota una família on, fins i tot, s'han arribat a crear parelles estables. «És com un espai social», diu Custey. Malé ho exemplifica recordant que, a vegades, s'apunta una persona i, tot darrere, ho fa la seva parella, fills o nets.

Les entrades per l'espectacle es poden comprar a 5 euros. Custey afirma que ells no busquen fer calaix, només «finançar, sobretot, el vestuari». En aquesta ocasió, per exemple, utilitzen uns quatre-cents vestits.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook