Per al poeta Àngel Rodríguez (Figueres,1966), Matèria mare és molt més que el seu darrer poemari. És el tancament d'un cicle existencial, és tot «allò que volia dir i que tenia pendent de dir». No és, al seu parer, «un procés de teràpia» sinó que són reflexions a les quals retorna per, també, conèixer-se millor després d'un procés de pèrdues molt properes -la seva germana i la seva mare- i d'haver esquivat, ell mateix, la mort. «Era una cosa necessària, es tractava de passar comptes amb la vida», reconeix.

En aquest llibre, el poeta viatja en el temps a través de la matèria: des del passat a «Llevat mare», al present amb «Matèria immanent» fins al que queda de tot plegat i es projecta endavant, «Matèria última». «Intento que la naturalesa, la matèria parli a través d'aquest joc de formes i paraules», explica tot afegint que es tracta «de deixar-te sorprendre, d'abandonar-te a l'atzar, com és la vida, també, en què no ho pots controlar tot». L'evocació de la mare, de les arrels familiars, de la infantesa, hi és ben present. No és la primera vegada que Rodríguez parla del matriarcat, però aleshores ho va fer més des d'un punt de vista mitopoètic.

Aquest volum, escrit durant llargs passejos pel seu antic barri d'infantesa, conegut popularment com la Ram -ara Parc de les Aigües-, el va presentar Rodríguez la setmana passada a l'antic obrador familiar, la pastisseria La Moreneta, un espai que ara ell ha recuperat com a estudi. Ho ha fet amb molta il·lusió, omplint-lo dels seus llibres o de llibres «que m'han donat». És, doncs, com un altre viatge al passat, a un escenari que evoca records, ara, però, carregant «una mutilació de l'ànima», un esquinçament digerit i acceptat.

El nou poemari, autoeditat pel mateix autor, enceta una col·lecció que porta per títol «Poesia a l'obrador». És, a més, el recull de les complicitats generades per l'autor en el seu entorn. Així, Joan Antoja ha estat el responsable del disseny de la portada mentre que Frederic Fortunet ha fet el logotip del segell Edicions Licàngel, una fusió-joc entre licantrop -home-llop- i àngel.

Teixits rejuntats, recosits

Teixits rejuntats, recosits

Com en anteriors llibres, Àngel Rodríguez ha cercat la col·laboració d'algun artista per il·lustrar els seus poemes. En aquest cas, ha acceptat la invitació la figuerenca Montse Pibernat, qui explica com va «empapar-se del llibre, donant-li mil voltes, intentant impregnar-me d'ell i, alhora, unint-ho a l'atzar, que sempre tria». Així van sorgir diferents collages fets amb teixits rejuntats, esquinçats, recosits, creant una imatge «que et parla del passat i del futur, de la família, del patiment». El poema que clou el llibre, 'L'ull de la tramuntana', conté, però, un missatge d'esperança. Per a l'autor, la tramuntana és «l'element que insufla vida a la matèria; venim empesos per un vent i se'ns emporta un altre vent», conclou.