L'escriptor figuerenc Vicenç Pagès ofereix aquest divendres, a les 5 de la tarda, la seva segona visita guiada al Teatre-Museu Dalí de Figueres. Ho fa partint de l'exposició temporal Dalí-Rafael i de l'obra escrita pel mestre, El mite tràgic de L'Àngelus de Millet.
La primera de les visites que va fer Pagès, i que s'inclou dins un cicle anomenat «El museu vist per...», va dur-se a terme el mes de desembre passat i va aconseguir moure un públic considerable que va sortir molt sorprès per les connexions i interpretacions que va establir l'escriptor. En aquest article reproduim una crònica del que va donar de sí aquella primera experiència
La idea era «donar una nova mirada a la infinita obra de Salvador Dalí» i l'escriptor figuerenc Vicenç Pagès va aconseguir-ho amb escreix. Va ser durant un itinerari diferent pel Teatre-Museu que tindrà continuïtat conduït per persones alienes al centre, però amb moltes coses a dir. L'interès, aportar interpretacions alternatives que enriqueixin la nostra mirada al voltant del mestre i la seva obra.
La visita, convertida en un passeig «paranoicocrític recargoladament dalinià», va partir de l'exposició temporal Rafael-Dalí i, per descomptat, de l'obra estrella, La Verge de la Rosa del pintor italià. «El quadre és el pretext», confirmava ja a l'inici Pagès tot advertint que «això és un experiment, no una visita tramada». Així, com a conillets d'Índies, la quinzena d'assistents van seguir les seves deduccions, o pistes, partint, de primer, d'una mirada més propera al quadre -una escena plàcida on Rafael reprodueix la Verge, Sant Josep i dos infants- i, posteriorment, al vídeo de l'exposició on es veu a Dalí parlant sobre si mateix amb diferents entrevistes televisives entre els anys 50 i 70.
En aquestes entrevistes Dalí parla de Sigmund Freud. Aprofitant-ho, Pagès, que va relligar tota la visita a la faceta del Dalí escriptor, va llegir una frase de La Vida Secreta on Dalí connecta Freud i Rafael, comparant les dues maneres d'entendre la pintura i l'art. Això va donar peu a cercar la presència de Freud, l'obra del qual Dalí havia llegit atentament i havia bolcat molts dels seus simbolismes en el museu. El grup la va localitzar en un bust dedicat a ell, d'estil romà, que Dalí ordenà penjar a les alçades quasi per sobre d'una reproducció del Moisès de Michelangelo. «Dalí va muntar el museu i a vegades costa entendre'l perquè és una organització no sempre previsible», reconegué Pagès. Gràcies a ell, però, els assistents van anar desfent la madeixa.
«Dalí usa molt vocabulari freudià com Gradiva, narcicisme o paranoia», explicà Pagès qui incidí molt en el darrer. «El paranoic sol tenir unes idees delirants, però amb un punt d'absurd», afegí l'autor que va acabar unint Freud i la figura de Moisès tot recordant que l'últim llibre que va escriure el pare de la psiconàlisi va ser Moisès i la religió monoteista (1939). Curiosament, l'única visita que va fer Dalí a Freud va ser mentre aquest escrivia aquest llibre. «Freud i Dalí escrivien igual, interpretant sense demostrar res i passant d'una cosa a una altra», afirmà. Per a ell, el llibre més freudià de Dalí és El mite tràgic de L'Àngelus de Millet.
La següent parada, doncs, va ser davant la vitrina dedicada a L'Àngelus de Jean-François Millet on Pagès va desgranar la interpretació que feia Dalí sobre la pintura que sempre el va obsessionar: la dona convertida en una mantis, l'home tapant amb el barret una erecció; el carretó com a símbol sexual; la forca, el moment de l'acció, i els sacs flàccids i les patates com la mort. D'aquí, Pagès va conduir el grup per altres racons del museu tot buscant connexions amb L'Àngelus. La conclusió es va trobar, de nou, davant el quadre de Rafael, que, finalment, ja no semblava tan plàcid.
