L'any 2018 ha estat un any intens dins l'univers Carles Fages de Climent (1902-1968). Aprofitant la commemoració del mig segle de la seva mort, Castelló d'Empúries ha liderat un calendari dens de propostes culturals, amb la complicitat d'institucions, entitats, especialistes i artistes. Junts han ajudat a «impulsar la seva obra literària» a diferents entorns que encara estaven per conquerir i ha evidenciat que «l'escriptor és un recurs cultural turístic» tant per a Castelló com per a la comarca. L'acte final de la commemoració, de caràcter institucional tindrà lloc el proper 28 de febrer a l'Ateneu Barcelonès, una institució vital dins la trajectòria de l'escriptor altempordanès ja que en fou soci durant quaranta anys.

El comissari de l'Any Fages, Jordi Canet, fa un balanç altament positiu després d'uns mesos molt intensos. «Hem acomplert els objectius donant un gran impuls a l'obra i la figura literària de Fages», reconeix, tot assegurant que ha estat a la mateixa alçada que la celebració del centenari del naixement de l'escriptor, l'any 2002. Canet apunta que la tasca de la Càtedra Anglada-Fages ha estat essencial «com a capdavantera per donar-lo a conèixer». Canet remarca com «de fonamental» ha esdevingut també l'estreta col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes.

A l'inici de la celebració, el comissari tenia clar que «faltava molt per fer». En aquest sentit, encara resta molta obra inèdita de Fages per estudiar i publicar. «Fins que no es conclogui aquest procés, no coneixerem l'abast de la seva obra literària», comenta Canet, que assegura que Fages és «molt més que la seva faceta epigramàtica». En aquest sentit, la tasca de reedició i publicació d'originals, constant i sense pausa, per part de Brau Edicions ha estat essencial i ha evidenciat les múltiples cares de l'escriptor, un autor culte que va tocar tots els gèneres i va crear una obra d'una qualitat «extraordinària».

Si a l'inici del projecte hi havia catorze títols publicats, actualment n'hi ha trenta-dos. «Això només és possible si hi ha un projecte cultural, una comissió, unes sinergies institucionals i una xarxa d'especialistes en Fages», argumenta Canet. Cal dir, a més, que l'edició i presentació de llibres no s'aturarà. En aquest sentit, el periodista Josep Playà té previst publicar, a curt termini, un volum on analitza la relació Carles Fages i Salvador Dalí. També hi ha altres projectes editorials a les mans dels filòlegs Jordi Pla (poesia culta), Joan Ferrerós (obres teatrals) o el mateix Jordi Canet, que està treballant en l'epistolari de l'autor. «Nosaltres continuarem aquesta tasca d'editar inèdits», assegura Canet, qui apunta que Castelló «seguirà tirant del carro» buscant totes les complicitats possibles.

Després de tots els actes organitzats al llarg de l'any passat -jornades literàries, simposis, presentacions, grans espectacles i, fins i tot, representacions- el comissari té clar que «cal aprofitar aquest impuls». Dins aquesta voluntat s'hi suma la del net Carles Fages Torrents, la contribució del qual, aquests darrers anys, ha estat vital. Així, l'obertura als estudiosos que ha fet de l'arxiu privat, conservat a la Casa Climent de Castelló, ha suposat conèixer molts dels secrets que custodia. Canet recorda que és en aquesta casa on Fages va viure part de la infantesa i la joventut i on va començar a escriure. «Als anys 20 i 30, Fages va a Barcelona a estudiar i hi resideix fins al 1958-1959; és aleshores quan torna a l'Empordà i s'hi instal·la fins la seva mort», explica el comissari.

«El gran escriptor de l'Empordà»

«El gran escriptor de l'Empordà»Tot veient els fruits que dona l'obra i la personalitat de Fages, Jordi Canet ho té ben clar: «Carles Fages de Climent és el gran escriptor de l'Empordà i, ja que el tenim, potenciem-lo i donem-li el valor cultural, social, turístic i educatiu que té». Gràcies a tota la tasca feta fins ara, Fages s'ha tret l'etiqueta d'autor local o comarcal per passar a ser considerat un gran autor català, conegut també a Barcelona i no tan sols pels especialistes. Fages, doncs, ja ha entrat dins el món universitari, tot generant resultats més que evidents. En aquest sentit, cal recordar, per exemple, com el periodista Nil Ventós (Port de la Selva, 1989) està dedicant la seva tesi doctoral al gran poema «Somni de Cap de Creus» que inclou, entre d'altres, la coneguda «Oració al Crist de la Tramuntana».

D'altra banda, un dels espais, però, que encara queden per conquerir són els centres educatius. La multiplicitat de facetes que té aquest escriptor ajudarien a facilitar-ne l'entrada. El secret per al comissari de l'Any Fages és «no aturar-se». «Si hi ha un projecte i des de les institucions s'hi creu i hi ha recursos, la feina es fa», conclou Jordi Canet.