Lluís Casadellà (Cassà de la Selva, 1950) va arribar per feina des de Barcelona a Figueres el 1979. Ben aviat es va implicar amb Òmnium Cultural a través del grup Rialles. Els darrers divuit anys ha presidit la seu territorial a l'Alt Empordà, esdevinguent la cara visible de l'entitat a la comarca i un testimoni d'excepció de l'evolució viscuda i dels moviments generats. En aquesta entrevista fa una revisió de la seva trajectòria.

Com i quan va iniciar la seva relació amb Òmnium Cultural?

Recordes els grups Rialles? Era una delegació funcional autònoma que depenia d'Òmnium, però que eren acollits per diferents entitats. Quan es va formar el d'aquí , dues persones vam entrar a la junta d'Òmnium, una d'elles jo mateix, que era el tresorer de Rialles. Eren els anys 80. Hi havia en Damià Espelt, en Josep Maria Bonet, la Montse Ymbert...

Què feia Rialles?

Organitzava espectacles per a la mainada en català i de qualitat. Un projecte molt maco que va funcionar molt bé.

Quan canvia el seu paper a Òmnium?

A finals dels 90. Òmnium, aleshores, no tenia massa activitat. Quan es va fundar va tenir una puja molt gran fins a la democràcia. Aleshores, molta gent que hi tenia funcions va passar a la política i moltes coses que promovia Òmnium les va assumir la Generalitat. Aquí, però, vam continuar fent el concurs per a la joventut, conferències... També Òmnium va promoure campanyes revulsives com la del Català a l'escola.

Hi havia molta feina per fer.

Estava tot per fer, veníem d'una ensulsiada.

Quan va ser escollit president, quants socis tenia l'entitat i quants en té ara?

Després de fer una neteja dels fitxers, érem uns 200 i ara som uns 2.500. El procés d'Òmnium és igual a tot arreu, tot i que el creixement a l'Alt Empordà està per damunt de la mitjana.

El 2001 es nomenat president. Com recorda els primers anys?

Tot i que la fita de créixer en socis sempre hi és, l'objectiu principal era tirar endavant les activitats, el projecte, i això ja portaria socis. Si creixes en massa social i no fas res, no aportes res, tampoc.

Tenia un bon equip acompanyant-lo?

Sí, no vaig estar mai sol. Van continuar els que hi havia i van entrar nous companys. De les primeres coses que vam fer, va ser un curs d'història. Més tard un curs de literatura que encara dura i vam recuperar la Flama del Canigó. Tenim pendent tornar a fer fogueres. També va coincidir que, al cap d'un any de ser-hi jo, va entrar Jordi Porta a la presidència d'Òmnium. Vam donar suport a la candidatura per potenciar l'entitat perquè el que la mantenia viva, fins aleshores, eren les seus territorials.

En tots aquests anys, ha viscut moments punyents.

El tarannà d'Òmnium és especial. Tenim uns objectius i uns ideals, però procurem anar-hi amb el màxim de gent millor, transversalment aconseguim complicitats sense prendre protagonisme. Molts cops fem la feina i no es nota que la fem. Això possibilita que molta gent se senti admès.

Quins reptes es marquen ara?

Arribar més als socis, fer més coses fora de Figueres. Ara, si volem moure el carrer, cal activar molt més els socis.

Com el concurs de recitació, no?

Sí. És maco veure la mainada i els seus pares, sobretot aquells que han vingut de fora, com es muden per l'acte. I és que la llengua és una eina que no fem servir prou. La millor acollida és tractar-los com tu mateix, ensenyar-li i donar-li el que tu tens. La llengua permet entrar dins el teixit de la vida diària perquè el país funciona en català.

Acte de relleu

Acte de relleu

Òmnium Cultural Alt Empordà va celebrar el passat dissabte, al Cercle Sport Figuerenc, l'assemblea anual amb renovació parcial de la junta, fins ara presidida per Lluís Casadellà i que ara encapçala Eduard Cebrià. L'acte, on participà Marcel Mauri, serví per agrair els anys de dedicació de Casadellà a Òmnium, on seguirà de vocal. També s'ha previst un sopar-homenatge el 9 de març a Garrigàs.