Tilbert Stegmann (Barcelona, 1941) és un home amb determinació i forts ideals. Francesc de B. Moll l'anomenà el «Cavaller Errant de la Catalanitat». Lourdes Godoy, professora de llengua catalana, va aventurar, divendres passat, que també se'l podria comparar amb Tirant lo Blanc -personatge que ha estudiat profundament-, Sigfrid -com li digué l'amic Joan Brossa- o el Gentil de Verdaguer. Tot això pel seu vessant lluitador com a «activista infatigable a favor de la llengua i la cultura catalana» i d'uns ideals, entre els quals el del dret a l'autodeterminació del poble català que defensava, ja de forma visionària, als anys 80. Tots ells tornen a ser presents en el seu darrer llibre, 'Servir Catalunya des d'Alemanya', la segona part del seu recorregut vital que va presentar a La Cate, a Figueres.

L'acte, que va ser seguit per un nodrit i atent auditori, va servir per conèixer millor l'existència de Stegmann, catedràtic de Filologia Romànica a la Universitat Goethe de Frankfurt, i tots els fruits que ha generat el seu amor per Catalunya i, per descomptat, per la llengua catalana. «Ell és un home que somia», reconegué Godoy. També, un home valent i curiós que no va dubtar a recórrer, amb la seva dona Inge, tots els Països Catalans per escriure una de les guies essencials, encara avui en dia, sobre el territori o a escriure el Decàleg del catalanoparlant (1982) que, com va apuntar Godoy, potser caldria reimprimir i difondre'l de nou ja que «crec que estem pitjor». «El meu Decàleg incita els catalans a ser molt més fidels a l'hora de parlar i emprar el català, sobretot davant persones que no tenen consciència del català a Catalunya».

Primer traductor de textos de Salvador Dalí a l'alemany, amb casa a Garrigàs des del 1972, Stegmann es va declarar un ferm defensor de «la diversitat lingüística», direcció que no segueixen les escoles actualment, com assenyalà Godoy, quan tot està enfocat cap a la imposició de l'anglès. «És una paradoxa, s'ha de canviar cap al plurilingüisme dels joves europeus, perquè saber llengües vol dir interessar-se per les altres cultures, viure amb més respecte per les altres nacions, més en pau», explicà Stegmann.

Del llibre que es presentava, Godoy en destacà «l'estil planer» amb què està escrit. Stegmann va aprofitar per rememorar alguns passatges de la seva vida tot assegurant que «no escrius la realitat que has viscut, si no el que retenen les neurones en la memòria, una cosa rumiada». Entre els moments que va rescatar, hi havia quan va conèixer un emocionat Pau Casals a Prada als anys 50. D'altres més divertits, «per sucar-hi pa», tal com va escriure el lector d'un diari, i que el van portar a situacions compromeses com quan va defensar aferrissadament el cava català per damunt del xampany francès, en una festa a l'ambaixada francesa a Bonn. Un dels grans moments de l'acte va ser quan Stegmann va mostrar un exemplar únic, de la seva propietat, del primer diccionari català-alemany que es va fer, datat del 1502, que va pertànyer al fill de Cristòfor Colom, Ferran Colom. «Aquest tresor va fer de pont entre les dues cultures», va dir.