L'escriptor Damià Bardera (Viladamat, 1982) ha trencat, amb el recull de contes «Un circ al pati de casa», tot un temps de silenci autoimposat. El llibre, una compilació de contes seus ja publicats, i sis d'inèdits, però ara en una gran editorial com és Empúries, marca una fita i un punt d'inflexió, «la culminació d'una etapa fecunda i l'inici d'una de nova, la de la maduresa», segons va explicar Lourdes Godoy, durant la presentació fa uns dies a la galeria Ventós de Figueres. Aquest dissabte, a dos quarts de vuit del vespre, està prevista una nova presentació a la llibreria Vitel·la de l'Escala on Bardera estarà acompanyat dels escriptors Sebastià Roig i, de nou, de Jordi Casals.

Lourdes Godoy, que va qualificar Bardera de «digne hereu de l'escalenca Víctor Català» tenint en compte el seu lloc d'origen, reconeix que tots els seus llibres tenen molts trets en comú, ella es decanta pels més recents, ja que «els trobo més elaborats, poètics, simbòlics i profunds». Godoy hi veu en tots ells trets comuns com la brevetat -alguns són quasi «microcontes»- i l'originalitat «poc habitual» que a la vegada remet el lector a altres contistes com Víctor Català, Pere Calders, Salvador Espriu o Quim Monzó. «El seu llenguatge és concís, esmolat, sense ornaments, amb una llengua viva, propera i que s'alimenta de la parla de l'Empordà», afegí.

Quelcom que també té pes en els seus relats, i que Godoy remarcà, és el marc on succeeixen les històries, habitualment el món rural, cosa que comparteix amb altres autors catalans actuals. Godoy no es va oblidar de l'ús que fa Bardera de l'«humor i la crueltat a parts iguals». «Hi ha un humor negre que et deixa una ganyota a la cara», reconegué tot afegint que els temes de «les pèrdues i les mutilacions són quasi un leitmotiv». Quelcom que inquietava Godoy era «l'ús del narrador en primera persona» -un tret que ni havia parat esment l'autor-, ja que provoca una empatia del lector per personatges, alguns d'ells nens que es mouen «entre la innocència i la crueltat totalment desproveïda d'ètica», i, altres, psicòpates que fan coses «que esgarrifen». «Molts dels seus contes s'allunyen de la realitat i entren en el camp del sur­realisme i l'inconscient i això fa que els hàgim d'analitzar en clau simbòlica», proposà Godoy.

Literatura de risc

Literatura de riscEl també escriptor Jordi Casals va destacar, durant l'acte, que Damià Bardera és «un autor molt compromès amb la seva obra», un escriptor que «no segueix les tendències i que fa literatura de risc». «Quan escriu no vol ser amable, incomoda», assegurà Casals tot lloant l'aposta de l'editorial. «Són contes que trets del seu context original mantenen la seva potència i atmosfera», apuntà Bardera, que reconegué «escriure per automatismes psíquics» i va reviure els seus processos creatius i com han evolucionat amb el temps.