Entre la bòbila de Rafel Soler a Vilafant i l'AVE, a uns 500 metres a l'est del nucli antic, en uns terrenys agrícoles de propietat privada, hi ha tres forns familiars de rajolers que van funcionar entre els segles XVIII i XX. L'Ajuntament de Vilafant ha impulsat ara un estudi tècnic arqueològic per conèixer el seu estat de conservació. L'objectiu és, segons el regidor de Patrimoni Cultural, Xavier García, «catalogar-los i protegir-los» tot aprofitant la revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), ja que es tracta dels únics forns d'aquest tipus que encara es conserven en el poble.
La indústria rajolera va ser molt important a Vilafant. Com s'explica en el llibre monogràfic dedicat al poble i editat dins els «Quaderns de la Revista de Girona», l'any 1620 hi havia quinze forns documentats i ja durant la construcció del castell de Sant Ferran de Figueres, entre 1753 i 1766, funcionaven onze rajoleries que «produïen material constructiu com rajols, teules o maons», com explica l'arqueòloga Anna Augé, responsable de l'estudi. Molt d'aquest material es va fer servir, doncs, per a la construcció del castell figuerenc, tal com queda constància en la documentació.
Els tres forns d'en Falgàs, dels quals es desconeix el propietari, es troben enmig d'un camp de conreu i prop d'un camí sense asfaltar conegut com a camí de la Bòbila. Actualment aquest forma part d'una via verda que transcorre al voltant del riu Manol. Els tres forns estan separats entre ells per 40 i 60 metres i es troben ocults entre la vegetació. Dos dels forns «estan força ben conservats, i encara es veu la boca d'accés per on es feia la combustió per mantenir el foc, mentre que el tercer es troba més deteriorat» i totalment colgat de runes. Cal destacar que un dels forns preserva una inscripció datada del 1930 «que segurament correspon al moment d'ús».
Fer-ne un manteniment
Fer-ne un manteniment
A parer de l'arqueòloga, que durant l'estudi no ha localitzat cap document a l'Arxiu Comarcal que faci referència als forns, com tampoc no figuren en cap catàleg, seria convenient introduir-los dins el catàleg de béns culturals protegits a escala local. En el supòsit que es volgués introduir els forns dins algun circuit de visites guiades, Augé explica que caldria tenir en compte la necessitat «de fer-ne un manteniment».
Una indústria que decau entre els anys 1965-1975
Una indústria que decau entre els anys 1965-1975La construcció de la bòbila d'en Soler va suposar un gran canvi en la producció rajolera de Vilafant. Com explica Anna Augé, «probablement va significar el començament de la desaparició dels forns familiars». El moment àlgid de producció va ser a principis del segle XX, quan hi havia 14 rajolers. La producció s'afebleix, però, entre els anys 1965-1975 amb l'aparició de maquinària moderna. És aleshores quan tanca la bòbila d'en Soler i desapareixen, definitivament, els rajolers familiars
