Tenir vocació per la teva professió és clau per sentir-te realitzat. En general, cal dedicar-hi moltes hores i com més a plaer hi treballis, millor. Aquest és el cas de la professora de l'Escola d'Art Coreogràfic de Llançà, Liliane Augé. Enguany celebra els 40 anys de la fundació de la seva escola amb una gala commemorativa que tindrà lloc el diumenge 10 de febrer al Teatre Jardí de Figueres a les sis de la tarda i, després de quatre dècades al capdavant de la dansa llançanenca, assegura que «mai he pensat a retirar-me. Això més que la meva feina, és la meva vida. Mentre el cos aguanti, aquí seguirem». Amb 64 anys, n'ha passades de tots colors, però de moment encara veu lluny la jubilació.

Procedent de França, va ser l'amor qui la va convèncer per quedar-se a terres empordaneses. «De petita, sempre estiuejava a Llançà amb els meus pares i m'agradava molt. Vaig trobar un xicot i ja m'hi vaig quedar», explica Augé. Va ser l'any 1978 quan va aventurar-se a obrir la seva pròpia escola de dansa: «Sempre m'havia fet molta il·lusió ser professora i a Llançà només hi havia bàsquet, futbol i teatre, com aquell qui diu. Al principi, va ser dur, perquè jo era estrangera, no coneixia gairebé ningú i suposo que la meva mentalitat era diferent. A París, les classes eren molt impersonals i al poble tothom es coneix. Vaig provar-ho d'entendre i ara tot pot resumir-se en la gran família que hem creat entre tots plegats. El vincle va molt més enllà de la dansa».

Com que es tracta d'una població petita, la majoria de llançanenques han format part de l'escola en alguna etapa de la seva vida. Els nens, en canvi, «els puc comptar amb els dits d'una mà. Els que he tingut ho han passat bastant malament, perquè molta gent se'n reia i els feia la punyeta. Sort que eren molt forts de caràcter. Encara ara, tinc alguns amics que venen perquè abans els seus pares no els deixaven€».

Després d'aquests 40 anys -enguany 41-, continua seguint la pista a gran part de les alumnes que han anat passant per l'escola. «Moltes marxen quan comencen la universitat perquè van a estudiar a fora, però al cap d'uns quants anys tornen. Al poble i, de retruc, a l'escola. També en tinc unes quantes que no les he perdut mai», diu contenta. A més a més, ja fa un temps que va fer l'aposta pels jubilats de Llançà: «Són uns 50-60. Els més atrevits participen en l'espectacle i la resta ve a fer classes de gimnàstica».

Agraïda al centenar d'alumnes que la segueixen any rere any, Augé sempre munta una gran festa per Nadal que és «el seu premi. M'agrada que siguin especials i sempre giren al voltant d'una temàtica». Tot això sense oblidar el caràcter solidari. Per això destina sempre una part dels diners recaptats als espectacles a una associació on l'escola té apadrinada una nena.

Quatre dècades donen per molt

Llançà va veure l'estrena de la seva dansa l'any 1979 al Pati Blanc. Posteriorment, els seus espectacles també els va acollir l'hotel Beri, el Pavelló Municipal d'Esports i els clàssics d'estiu dels darrers anys: la Casa de Cultura i la plaça Catalunya. Sense oblidar les nombroses col·laboracions arreu de municipis de la comarca i de la demarcació. Però no només això. I és que els seus balls han traspassat fronteres. Per ser més exactes, fins a la Xina. On l'escola ha participat en dues ocasions, la primera l'any 2001 i s'hi va endur unes 90 alumnes. «És un país molt disciplinat i complicat pel que fa a l'organització. Vaig quedar molt impactada», recorda.

Són moltes les experiències viscudes i les obres que s'han representat durant tots aquests anys. Per celebrar-ho, Augé ha ideat un espectacle «obert a tothom» al Teatre Jardí «recuperant els balls que tenen una significació especial». Per veure'l, només cal recollir les invitacions a l'escola o la Casa de Cultura. En la commemoració, l'escola dedicarà un homenatge especial a Eva Fuentes, una alumna molt estimada que ens ha deixat recentment a causa d'un accident de trànsit.